Materials

Activitat didàctica- PIC DE L’ÀLIGA – JOC DE LES HERBES

La sortida és aconsellable per al CM i CS. Dóna la possibilitat d’estudiar el final de la serralada Litoral, que desapareix a la costa del Baix Penedès.

Ens permetrà observar la vegetació pròpia de les pinedes mediterrànies, corresponent a l’alzinar degradat que lluita per crèixer entre el pinar.

Podem observar també com es va recuperant la vegetació després dels incendis de fa uns anys.
De Canyelles al Puig hi ha poc menys de cinc quilòmetres. Hem de comptar amb tres hores de pujada, i una hora llarga de baixada.
Les possibilitats són diverses. Conèixer la flora, estudiar els torrents i l’impacte de les urbanitzacions, entre d’altres.
No hem d’ oblidar de preparar una bona observació des del Pic de l’ Àliga. Cal anar ben calçat i portar suficient aigua.
A la primavera pot ser la millor època per fer aquesta sortida.
Aprofitarem aquesta època de l’any per organitzar un joc pel bosc.
JOC DE LES HERBES:
Un organitzador del joc (mestre/a), escull herbes remeieres del bosc (romaní, farigola, poliol, fonoll, espigol, etc.), i en un temps curt les ensenya als grups que s’han fet previament amb els alumnes.
Aquests marxen per intentar trobar totes les herbes que els hi han ensenyat.
Es dóna un temps per fer la prova. Quan tornen es puntuen les troballes i es descompten punts pel temps de retard.
Una varietat del joc pot ser el donar a cada equip una llista de plantes o altres coses que es troben a la natura (fulles, mostres de sòl, roques, etc.) i que també amb un temps determinat les busquin.
Intentarem sempre no fer malbé l’entorn on ens bellugem.
Aprofitant el joc de les plantes remeieres podem dur-les a classe i fer bosses aromàtiques.
Aquestes bosses aromàtiques serviran per donar una olor agradable dins els armaris o a la classe.
Per fer-les s’han de tallar dos peces de roba, en forma rectangular, circular, triangular, etc,, cosir-les per l’inrevés i omplir-les amb herbes com el romaní, farigola, l’espigol…
També tenim la possibilitat de treballar la psicomotricitat en l’activitat relacionada amb l’olfacte, el gust, el tacte i la vista.
Agunes d’aquestes possibilitats poden ser:
– Reconèixer herbes aromàtique per l’ olor.
– Distingir components culinaris en productes com les infusions.
– Localitzar per l’olfacte, bases aromàtiques.
Per garantir l’èxit de la nostra sortida, cal que la preparem amb antelació suficient per concretar molt bé l’objectiu de la sortida i els materials que s’han de recollir.
Creu Velasco
Albert Velasco
Fina Bel
Carme Gala.
(Escola Arjau, La Pau, Ginesta, Miquel Utrillo)
Juny 2013

_____________________________________________________________

Aquesta és, com totes, una pàgina oberta a les vostres aportacions.

Comencem per una Maleta Pedagògica que ha preparat l’Equip de Mediateca del CRP.

Cliqueu aquí si la voleu veure, està a la vostra disposició.

_____________________________________________________________________

EL JOC DE LES MASIES DEL GARRAF

El Joc de les Masies del Garraf pretén acostar de forma lúdica el paisatge del nostre territori als infants.

En aquest joc hem inclòs una selecció de les Masies que hem cregut més representatives de la zona. El nostre objectiu era aconseguir, no tant un estudi acurat de cada masia, sinó una informació entenedora per a l’alumnat.

CLIQUEU PER DESCARREGAR-VOS EL JOC

Núria Fauquer
Rosa Maria Gómez
Tuli López
Lluïsa Merlos
Amb la col·laboració d’Andreu Ibáñez Fauquer

Escola Margalló de Vilanova i la Geltrú
Juny de 2012

_____________________________________________________________________

Després d’haver fet el curs de Tastets de Territori,  la Montse i el Ramon Lluís Comaposada han preparat el guió d’aquest treball de síntesi dirigit a un grup d’alumnes d’atenció a la diversitat de l’ESO.  Cliqueu per veure el document. El podeu imprimir i/o descarregar-lo

DESCOBRIM INDRETS DEL PARC DEL GARRAF

Molt aconsellable, val la pena!

_____________________________________________________________________

ELS FORNS DE CALÇ
Carme Artigas
Tastets de territori 2011-2012

CLIQUEU PER DESCARREGAR-VOS EL DOCUMENT

_____________________________________________________________________

RECERCA BIBLIOGRÀFICA SOBRE LES MASIES DEL GARRAF
Carme Munné
Tastets de Territori 2011-2012

CLIQUEU PER DESCARREGAR-VOS EL DOCUMENT

_____________________________________________________________________

EL GARRAF ROMÀNTIC
Yolanda Salcedo
Tastets de Territori 2011-2012

Tret del reportatge amb el mateix títol que es pot trobar al número 164 (gener 2012) de la revista Descobrir Catalunya. Enllaç web: http://www.descobrir.cat/ca/notices/2011/12/garraf-romantic-849.php

50 pàgines reportatge molt complert, hi ha de tot: història, economia, cultura, art, natura, urbe, personatges, gastronomia, curiositats (¡¡ :-O !!),…
Aqui hi ha un recull del més significatiu del reportatge, ni que sigui per tenir un referent d’aquest Garraf romàntic del qual ja coneguem bastants històries gràcies als tastets d’enguany.

18984619M_TastetsTerritori_2011-2012 – part I

18984619M_TastetsTerritori_2011-2012 – part II
______________________________________________________________________________

ACTIVITAT DE MATEMÀTIQUES

Us adjunto un activitat que he preparat per treballar amb els alumnes. És una activtat de matemàtiques per preparar la sortida que vam fer entre la Plana Novella i Sitges.

https://tastetsterritori.files.wordpress.com/2012/06/activitat-la-plana-novella-sitges-matematiques.pdf

Roger Grau Roca

________________________________________________________________________________

Més materials:

A la revista “descobrir Catalunya” de maig (2009), hi ha tot un monotema sobre el Garraf i Penedès molt interessat. Entre d’altres itineraris hi ha la sortida per la costa de Sitges-Vilanova.

I aquesta presentació, recull de plantes, MOLT MOLT útil.

http://www.slideshare.net/mguerol2/herbolari-mediterrani

 

http://www.slideshare.net/mguerol2/slideshelf

 

(felicitats, Marcos i Sergi!)

_________________________________________________________________________________

Aquí teniu un document  amb una recerca bibliogràfica sobre diversos temes que hem trobat interessants arrel de les diferents sessions dels tastets d’enguany.
Esperem que us siguin de profit.
Núria Gandul
Melissa Ibáñez
Mònica López
Isabel Silva

Recull_bibliografic

9 comentaris

9 thoughts on “Materials

  1. SORTIDA SITGES – RIBES. GUIES PER UN DIA.
    La sortida proposada és el final d’un treball compartit i en paral·lel entre una classe de cicle superior d’una escola de Ribes i una de Sitges. Els nostres alumnes és convertiran en guies per un dia.
    A finals del primer trimestre-principis del segon cada classe haurà de preparar la sortida. Es faran grups de 3 o 4 persones per tal d’especialitzar-se en un àmbit (masies, vegetació, fauna…) o aquells que ells puguin proposar (llegendes, etc.) Aquest treball, amb l’acompanyament de la mestra, haurà de comptar amb l’entrega en forma de petit dossier escrit i la presentació-exposició a l’aula. Tots els dossiers seran agrupats en un treball final (una còpia per a la nostra escola i un altra per enviar a l’escola de la població veïna amb qui compartim aquest projecte).
    A finals del segon trimestre cada grup haurà de fer un petit resum que serà editat en forma de guia i que servirà per ajudar a explicar millor el que hem après el dia de la sortida (març-abril).
    Els treball és interdisciplinari i per tant ha d’incloure aspectes de diferents àrees. Alhora permet treballar les competències bàsiques: comunicativa lingüística, competències artística i cultural, tractament de la informació i competència digital, aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal, coneixement i interacció amb el món físic…

    Aloma Torres Martin i Magda Torrents Garriga

  2. SORTIDA SITGES – RIBES. GUIES PER UN DIA.

    La sortida proposada és el final d’un treball compartit i en paral·lel entre una classe de cicle superior d’una escola de Ribes i una de Sitges. Els nostres alumnes és convertiran en guies per un dia.

    A finals del primer trimestre-principis del segon cada classe haurà de preparar la sortida. Es faran grups de 3 o 4 persones per tal d’especialitzar-se en un àmbit (arquitectura, masies, vegetació, fauna…) o aquells que ells puguin proposar (llegendes, etc.) Aquest treball, amb l’acompanyament de la mestra, haurà de comptar amb l’entrega en forma de petit dossier escrit i la presentació-exposició a l’aula. Tots els dossiers seran agrupats en un treball final (una còpia per a la nostra escola i un altra per enviar a l’escola de la població veïna amb qui compartim aquest projecte).

    A finals del segon trimestre cada grup haurà de fer un petit resum que serà editat en forma de guia i que servirà per ajudar a explicar millor el que hem après el dia de la sortida (març-abril).

    Els treball és interdisciplinari i per tant ha d’incloure aspectes de diferents àrees. Alhora permet treballar les competències bàsiques: comunicativa lingüística, competències artística i cultural, tractament de la informació i competència digital, aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal, coneixement i interacció amb el món físic…

    Aloma Torres Martín i Magda Torrents Garriga

  3. Activitat per P3.
    CONEIXEM PUIGMOLTÓ.
    Dies abans a la classe presentarem Puigmultó, direm que és un petit barri de Ribes (molts infants pensen que és un altre poble), on hi ha cases molt grans i antigues que s’han hagut de restaurar. Pararem de la seva festa major (on molts infants participen del cercavila), parlarem del color que predomina a Puigmoltó (el blanc), parlarem del número de cases que hi ha i de la gent que hi viu…
    Finalement farem una visita a Puigmoltó.
    Sortim de l’escola (de Ribes) caminant., a mig camí pararem a esmorzar.
    Al arribar ens fixarem amb el color que predomina, ens fixarem si és un barri petit o gran, comparerem les cases amb les que tenim al centre de Ribes, comptarem quantes cases hi ha (gairebé es poden comptar amb els dits de les mans), veurem que no hi ha botigues i que estem envoltats de naturalesa..
    Si tenim sort, potser algun d’aquests alumnes viu a Puigmoltó, ell/a o la seva família ens podrien ensenyar més coses de Pugmolto.

    Dolors Gabarró i Alexandra Sebastián.

  4. Sessió del curset “Tastets de territori” per a nens d’infantil de P4.

    CONEIXEM LA FARIGOLA

    Durant l’última excursió em va fascinar i em va cridar l’atenció l’olor que despertava la farigola durant la caminada, i vull aprofitar això per despertar la motivació dels nens i fer conèixer aquest planta.

    ACTIVITATS
    1. Buscarem la planta amb l’olfacte.
    2. Un cop trobada, treballarem la seva morfologia: forma, colors, parts de la farigola.
    3. Funcions que té la farigola, per usos medicinals: infeccions, refredats, tos.
    4. Elaborarem entre tots un té de farigola, treballant totes les passes que s’han de fer per arribar a tenir la infusió, i la provarem.
    5. Elaborarem una bosseta de farigola per emportar-la a casa.

  5. Una idea per a socials

    Els marges i la formació del territori

    Es pot fer una petita investigació de socials que relacioni els models socials i familiars i la configuració del territori.

    L’activitat està pensada per a alumnes de 2n cicle d’ESO i, tot i tenir continguts d’altres disciplines –abans es deia interdisciplinar- i tenir un format de projecte, es pot dissenyar des de l’àrea de socials.

    El títol podia ser:
    Les unitats de producció i familiars en el segle XIX i principis del XX.

    Activitats:

    Analitzar un mas: nombre i composició de les persones que hi habitaven (explicar el model, si s’escau, d’herència amb la figura de l’hereu).
    Plànol de la casa i els diferents espais.
    Arbre genealògic de les relacions de les diferents persones que hi viuen.
    Algunes preguntes sobre els models de transmissió del patrimoni (que van fer els menys afortunat..?
    Explicar 2 o 3 models de família (extensa, nuclear, monoparental…)
    Explicar el model dels Pirineus : 1 unitat reproductiva (matrimoni) per generació: avis/ pares/fills. La presència de germans en la 2a generació (pares) sense casar-se a la casa. (model més de les masies dels Pirineus) i com aquí, pel desenvolupament industrial, podien emigrar…
    Anàlisi del model productius
    Fer una graella amb un calendari i el nombre de sessions dedicades a les feines agrícoles.
    Espais dedicats al conreu. Es pot fer servir un plànol (google earth) i calcular les diferents superfícies i rotació dels conreus. Fer un càlcul d‘hores de dedicació (incloent-hi els desplaçaments)
    De la producció obtinguda, diferenciar la dedicada a l’autoconsum de les persones i el bestiar i la dedicada a transaccions comercials (entrada de diners en la casa). Es pot fer elaborant graelles amb informació de superfície, cultius i rendibilitat.

    Fer un esbós de la jornada laboral diària (en diferents edats). Els nens, joves, grans…

    Valorar la rendibilitat econòmica amb criteris generals de participació al conjunt de les propietats de la masia (càlcul aproximat de la producció en un any normal) i amb criteris d’economia de mercat: cost de producció (hores dedicades a la preparació del conreu i altres inversions) amb criteris de cost del producte.
    Fer servir criteris de productivitat (costos, producció per hora i equivalent en salaris, etc)

    Reflexionar sobre les diferents “lògiques” econòmiques i l’economia del benefici.

    Model de suport:
    Elaboració d’un mapa conceptual amb els diferents models.
    Analitzar punts forts i febles.

  6. FITXA DE LA SORTIDA
    (els temps i les distàncies són aproximats)

    ANADA
    A) Camí de Quint Mar- Creu de Sant Isidre Distància: 2km Temps : 40min
    (descomptat el tram Estació –Quint Mar Distància: 1km Temps: 15’)

    A la urbanització Quint Mar, agafem el passeig del Margalló fins a la cruïlla on comença a la dreta el passeig del Fondo de Pere Joan. En arribar a l’avinguda del Puig d’en Boronet, la seguim a l’esquerra, i agafem el primer carrer a la dreta, el corraló del Sud, que acaba en una placeta. Continuem pel camí que surt a l’esquerra i puja per la carena, paral•lel a la part del darrera de la línia de cases. Al final de la urbanització el camí continua pujant per entre el bosc fins al puig d’en Boronet. Just abans d’arribar passem pel costat d’una cabana de pedra seca i d’una cisterna.

    B) Creu- puig Sant Isidre Distància: 700m Temps : 15 min
    Només baixar de la Creu ens trobem un cami que si seguissim a l’esquerra ens portaria a les Basses. Agafem el camí a la dreta, passem el Pujol Petit,el Puig de sant Isidre i ens trobem amb la traça del GR-92. Seguim endavant.
    1) Puig Sant Isidre- Trinitat Distància: 1300m Temps : 20 min
    Passem la Penya del Llamp i pel Far i ja arribem a la Trinitat.

    TOTAL ANADA Distància: 4km Temps : 75 min

    TORNADA:
    TRINITAT-PUIG SANT ISIDRE Distància: 1300m Temps : 25’ min
    PUIG SANT ISIDRE-LLEVANTINA Distància: 2400m Temps : 50’ min
    TOTAL TORNADA Distància: 3,7km Temps : 75 min

    Tornem pel mateix camí que hem vingut fins al GR-92 abans del Puig de Sant Isidre. Hem d’agafar el camí a l’esquerra i que ens conduirà al puig de Sant Antoni, seguint el GR 92. Anem seguint la carena entre el fondo d’en Selva i el d’en Po Robert. Passem pel dipòsit d’aigua de la zona i arribem al balcó de Sitges a la urbanització Llevantina. Vistes magnífiques. Al final del carrer asfaltat és important trobar unes escales que ens estalvien molt recorregut pels carrers de la urbanització.

    INFORMACIO COMPLEMETARIA

    LA CREU DE SANT ISIDRE

    La Creu de Sant Isidre és una estructura de pedra aixecada l’any 1955 en commeració de l’Any Marià al Puig d’en Boronet. Des d’una privilegiada alçada beneeix el terme i protegeix la vila. La senyal va ser bastida al llarg d’un any, gràcies a l’esforç de 80 persones, que hi van col•laborar, sumant en un total de 524 de jornades de treball.
    Els impulsors van ser Vicenç Casanova i Querol, els seus fills, Josep Anton i Santiago, i Jordi Panyella.
    Al darrera de tots ells hi havia l’Agrupació Muntanyenca de Sitges “A.Munt”. El germen de l’excursionisme sitgetà durant els anys cinquanta no va ser ben vist per certes autoritats del règim franquista.
    Una visita al cim, el 23 d’agost del 1953, va ser el germen de la construcció. El primer de gener de 1954, es decideixen les característiques que havia de tenir: s’utilitza un bloc de la pedrera de la Mata de 3500 quilos de pes, per a la creu.
    El fust es basteix entre el 13 de febrer i el 27 de març de 1955.
    El 24 d’abril, el carro d’en Jaumet de l’Estellà puja els dos blocs de la plataforma. Els matxos es van quedar a 100 metres del cim, i 30 persones van estirar els blocs fins col•locar-los. L’obra s’enllesteix l’endemà de Sant Bartomeu del 1955.
    La Creu té uns vuit metres d’alçada, mentre tres graons, formen la seva base. L’escut de l’Agrupació Muntanyenca de Sitges, una àliga que subjecta una corda, les muntanyes de Montserrat de fons, i l’escut de Sitges.
    Les imatges d’un Sant Crist i de la Mare de Déu del Vinyet. A una banda es complementen amb les figures de Sant Llorenç, de Sant Isidre, cim adjacent i de Sant Bernat, patró dels excursionistes. En el revers, tres Sants d’especial predilecció sitgetana : Santa Tecla, Sant Bartomeu i Sant Sebastià.
    El puig d’en Boronet s’alça 316,5 metres sobre el nivell del mar, i està situat a 41º15’ latitud Nord, i 1º50’ longitud Est.
    En els seus vessants es donen diferents microclimes que condicionen l’aparició de garric i flor de Sant Joan a les contrades més eixutes o la presència d’espècies com el càrritx, l’heura i la molsa, característiques de zones humides. El preponderant a la zona , però, és actualment el pi blanc. La Creu d’avui en dia està envoltada de pins, una situació particular en un Garraf on els arbres són tan escassos. No en va, és el centre de la zona forestal més extensa i frondosa del massís, que va, precisament fins a la Trinitat.
    Pel que fa a la geologia, els pedruscalls omplen les seves faldes.
    Durant diversos anys, a la Creu, s’hi va situar un punt de guaita del parc. La intenció d’instal•lar l’any 2000 una torre de guaita en el seu cim va mobilitzar els sitgetans, que van aconseguir impedir-ho. Avui, continua sent punt de trobades i caminades, excel•lent mirador.

    AMUNT

    L’agrupació Muntanyenca de Sitges “a.munt”, va ser fundada per un grup de joves cristians entusiastes de la muntanya. Tot i que sense motivació política, el nom abreujat de l’entitat, en un temps en què el català estava perseguit, ja era un avenç.

    El seu naixement i les primeres activitats se situen entre 1950 i 1952, tot i que és el 1953 quan comencen el butlletí i el seu projecte més emblemàtic: l’aixecament d’una creu al Puig d’en Boronet, dedicada a Sant Isidre. També es varen dedicar a la recerca arqueològica. Les seves activitats es van remuntar fins a principis de 1956, quan la manca de permís de les autoritats, que potser no acabaven de veure amb bons ulls aquella colla d’inofensius joves muntanyencs, els va impedir continuar amb l’entitat. La llavor de tots aquells pioners va continuar en el Cau, primer, i més tard en la secció excursionista del Patronat d’A.S.C., que va esdevenir el Centre Excursionista anys després.

  7. SORTIDA SITGES CREU DE SANT ISIDRE –TRINITAT

    RESUM DE LA SORTIDA
    Sortirem del parc aquàtic on deixarem els cotxes.
    Farem en total uns 8 km però amb força desnivell. Ho compensa les magnífiques vistes que tindrem en molts llocs del recorregut. Veniu ben esmorzats perquè els dos primers quilòmetres són de pujada (ascendim a 315 mts) i a la Creu descansarem i, si algú vol, podrà menjar una peça de fruita però reservarem el gruix de l’esmorzar per a la Trinitat.
    No oblideu portar aigua, i us serà útil un barret i crema solar.
    A la tornada, al barri de les Cases Noves, molt a prop d’on haurem deixat els cotxes, hi ha una festa del barri que organitzen els de l’Ateneu de Sitges amb paella popular (anunciada per a les 14.30’ per si algú es vol quedar ) i abans hi ha vermut a preus populars a partir de la una. Potser seria una bona manera d’acomiadar l’última de les sortides, a part del dia que quedem per veure fotos i intercanviar experiències.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s