Sessió 4: de la Plana Novella a Sitges

08:30’ SORTIDA EN AUTOCARS DES DE L’ESTACIÓ DE VILANOVA

09: 15’ Arribada al Monestir de la Plana Novella. Presentació específica: “Educar en Felicitat”. Activitats que Monjos Budistes Sakya Tashi Ling ofereixen als centres educatius.

10: 30’ Tancament de la xerrada. Té i pastes, oferiment del Monestir. Visita lliure a l’estupa, les zones enjardinades, el llac i l’espai d’artesania.

Cronometria de l’itinerari a peu Temps parada
11:15’ Porta d’entrada del monestir budista 10’
11:50’ La creu del morsell 5’
12:10’ Jafre 15’
13:00’ Penya riscle 5’
13:05’ Desviacio a mas quadrell
13:10’ Antic abocador pla de les basses
13:20’ Forn de calç 5’
13:25’ Collet de la fita
13:30’ Drecera fita
14:00’ Estacio de sitges
Total temps parades 40’
Total temps caminat 2h
Total global 2h 40’
En principi l’itinerari no és gaire complicat, com veureu en el perfil, predomina la baixada. La major part del camí és per pistes tot i que degut a les pluges dels darrers dies podem trobar fang i alguns bassals. En fi, que millor que anem ben calçats.
Degut a que anem en autocar i que el lloc on anem és una mica complicat, pel que haurem de combinar autocars grans amb minibusos, és del tot necessari saber el nombre de persones que vindreu, per aquest motiu us demanem que respongueu el qüestionari següent abans del dimecres 18 a les 12 del migdia. És molt important i del tot imprescindible que el respongueu per tal de tenir plaça a l’autocar.
20 comentaris

20 thoughts on “Sessió 4: de la Plana Novella a Sitges

  1. MAR PIÑANA, LAURA IBAÑEZ I MARIA TERESA GUERRERO DIUEN:
    Aquesta sortida ens ha agradat moltíssim i la trobem molt adequada per a treballar diferents aspectes que afavoreixin la relaxació i la centració de la ment en una activitat determinada per tal d´afavorir la captació de l´atenció dels infants..
    La sortida que proposem estraria adreçada a P5.
    Després de fer un petit recorregut pel monestir i per l´estupa, anirem al petit bosc romàntic al que hi ha un petit llac.. Aquest és un espai idílic per a fer una sessió pràctica de relaxació i de fons podran escolar el so de la natura acompanyat dels ocells de l´entorn.
    En acabar esmorzaran allà mateix i tot seguit anirem al palau on farem una sessió de pintar mandales.
    Aquesta seria una sortida diferent a les que habitualment fem a l ´escola i pensem que els agradaria molt als infants d´aquest nivell educatiu.

  2. Hola, aquest és el resum del que vaig explicar sobre els forns de calç. També us dono unes adreces web per si algú vol ampliar la informació.
    Bones vacances!!!

    ELS FORNS DE CALÇ
    La fabricació de calç és una tècnica que s’ha practicat des de l’antiguitat fins a la dècada dels anys 60 del segle XX, sense que s’hagin produït grans canvis en el procés.
    Els forns es construïen en llocs on hi havia abundància de llenya i de pedra calcària, per evitar-ne el transport. S’escollien indrets propers als camins, per facilitar-ne l’accés dels materials.
    La vida d’un forn de calç era limitada, ja que en ser construït amb la mateixa pedra calcària, quan es feia la cuita també es produïa un desgast de les parets del forn d’uns dos centímetres. Per aquest motiu, sovint, es construïen els forns amb pedra i morter de calç, però es revestia el seu interior de pedra sorrenca o pedra sauló, que és pedra no calcària consolidada que no s’altera amb el foc.

    La cuita de la pedra requeria de molta tècnica; per això hi havia uns experts en l’ofici anomenats calciners.
    Els forns funcionaven ininterrompudament entre uns 10 ó 15 dies per obtenir una fornada de calç. Per això, de vegades els calciners s’instal•laven en un habitacle integrat a la construcció.
    La feina més feixuga era extreure la pedra amb les eines de l’època: pics, malls, perpalines… tot i que també s’utilitzaven explosius. Una vegada obtinguda la pedra, aquesta s’apilava i s’anava trencant fins que la roca esmicolada tenia la grandària de cocció adequada.
    El forn es construïa aprofitant algun desnivell per així facilitar la càrrega de pedra per la part superior.

    A la part inferior del forn, i per dins, s’elaborava una volta semblant a la de les barraques que funcionava com a suport de la càrrega de pedra. Així doncs, per l’obertura superior s’introduïen les pedres, de més grans a més petites, fins arribar a omplir-lo. Aquest procés s’anomenava: enfornar. Amb unes 100 tones de pedra es podien obtenir unes 50 tones de calç.
    Era fonamental deixar espais entre les pedres perquè hi passessin les flames i que, aquestes, es col•loquessin de manera que l’escalfor del foc s’estengués de manera uniforme entre totes.
    Per la boca del forn- situada sota la volta- s’alimentava el foc amb feixos de llenya. Els feixos es comptabilitzaven en càrregues, i una càrrega eren quatre feixos. Per a una bona cuita, la càrrega havia de ser somalla (mig seca). L’activitat dels forns de calç contribuïa a mantenir net el sotabosc, de manera que els incendis eren gairebé inexistents.
    L’època de cuita acostumava a ser entre la primavera i l’estiu, ja que les condicions climàtiques eren més òptimes per l’èxit del procés.
    Quan s’iniciava la combustió, el forn assolia temperatures entre uns 800º i 1000ºC. Després d’uns quinze dies s’obtenia la calç. Per saber quan la pedra era cuita s’havia de vigilar el fum. Al començament el fum era molt fosc i espès; en canvi, cap al final del procés es tornava blanquinós, fins quasi desaparèixer. Llavors, es deixava d’alimentar el foc i quan el sostre s’esfondrava, significava que la pedra de calç ja estava llesta. Abans de buidar el forn, s’havia de deixar refredar un parell de dies. Per no descomptar-se, al costat de la porta del forn hi havia una fornícula quadrada on es col•locava una pedreta per cada cove que s’omplia.
    La calç obtinguda era calç viva, que s’emprava sobretot com a desinfectant de les aigües estancades, dels cadàvers de persones i animals, dels fems dels estables, dels pous secs…
    La mateixa calç, quan entra en contacte amb aigua es converteix en calç morta, que s’utilitzava sobretot per emblanquinar les parets i com a conglomerat en la construcció.

    WEBS FORNS DE CALÇ
    http://www.xtec.cat/~jgirabal/materialsgeolo/fornscalc.pdf
    http://www.campsdaprenentatgeib.cat/orient/lacalc.pdf
    http://naturaipedra.blogspot.com.es/2008/07/forns-de-cal-i-dobra.html

  3. Volia dir que estic molt contenta amb aquesta experiència dels tastests del territori i que totes les sortides rearitzades han estat enriquidores per mí. M’han fet adonar de la gran quantitat de coses que tenim per veure al voltant de casa i també per ampliar i millorar la relació amb companys i companys de la zona. Jo sóc d’infantil i fa dos anys a p4 vam fer colònia amb plantes aromàtiques. Una proposta didàctica seria anar d’excursió a buscar plantes aromàtiques per després a la classe fer colònia.

  4. Una aplicació didàctica a la sortida que varem fer per a l’àrea de Biologia-geologia
    Excursió pel Massís del Garraf amb interpretació del paisatge amb l’ús de mapa topografic
    L’excursió es pot realitzar a diferents punts del Massis del Garraf, sigui al terme municipal de Sitges, a Ribes o a Olivella.

    Objectius a treballar:
    – Apendre a interpretar el paisatge a partir d’un mapa topogràfic
    – Relacionar les corbes de nivell amb la realitat (colls, carenes, valls, etc..)
    – Conèixer les principals espècies més característiques de flora i fauna que tenim en el nostre entorn, i les seves relacions intraespecífiques i interespecífiques.
    – Aprendre com era el conreu en el Massís del Garraf.
    – Conèixer les masies, cabanes de pedra seca (mulasses), marges…que podem trobar
    – Conèixer els efectes dels incendis i altres agressions del medi
    – Promoure actituds de respecte i conservació pels entorns naturals.
    – Descobrir la importància i riquesa del nostre entorn més proper, en el nostre cas, el Massís el Garraf.

    Observacions
    Aquesta activitat es pot realitzar amb tothom, es pot adaptar per alumnat en distància i dificultat. es pot programar amb més o menys duració en funció del temps d’exploració, clima atmosfèric, etc…
    L’activitat s’hauria de ralitzar amb un guia acompanyant i un professor de ciències naturals, que pot ser la mateixa persona o no, a part, és clar, de la resta de professors acompanyants.
    Les activitats d’interpretació del medi aniràn acompanyades de dossier amb informació sobre lús del mapa topogràfic, fotografies de la fauna i flora i les seves característiques.

    Us adjunto el següent document: Com interpretar i treballar els mapes topogràfics:

  5. Hola.

    Jo ficaria el focus del treball amb els alumnes amb el contrast entre el cas de Jafra, un poble abandonat on ens podem preguntar que és el que hi ha, que es el que hi havia, com és que un poblament desapareix, de que vivien… i de front el cas de les urbanitzacions, perquè apareixen, que busca la gent que viu en elles… Treballaria l’ocupació del territori contraposant el passat amb el present i reflexionar sobre el futur.

  6. Hola, companys i companyes
    Com va? Ja s’acosta la fi de curs… Ja no queda res. Bé, volia comentar que em va semblar interessant el monestir i les activitats que proposen per als alumnes. Ara bé, com els vaig comentar a la noia que ens va informar, em vaig quedar amb el dubte de com funcionaria aquest tipus d’activitats amb certs alumnes. Vosaltres coneixeu a algú que hagi fet alguna activitat amb els alumnes?

  7. Moltes gracies Joan i Dolors per les fotografies, m’agraden molt! La veritat es que la sortida va estar molt bé, tot i que vaig trobar a faltar poder entrar dins del temple budista, pero cal entendre que som moltissima gent la que participem en el curs de tastets. Aixó si, aquesta sortida ja la tinc programada per fer-la ben aviat de nou amb visita al temple inclosa. Gracies per donar a coneixer llocs de la zona del garraf que tenen el seu encant els quals hi podem accedir sempre que volem!

  8. Hola a tothom!
    Una vegada més he gaudit de la passejada pel Garraf, i seguint amb la meva tònica vaig fer un munt de fotos que…. per a qui les vulgui veure estan penjades al youtube.

    Espero que us agradin i fins la propera que serà la darrera

    Dolors Dedeu

  9. Totalment d’acord amb En Josep i la Júlia. De vegades s’ens oblida el que tenim a l’abast, potser, com sempre, li llevem importància a allò més proper.
    Una companya i jo, a la sortida anterior, la de les guatlles, vam estar parlant de l’aprofitable que era aquell entorn per a un treball de síntesi. I potser, es podria dir tamb que, a més de més barat per més proper i d’altres avantatges, el coneixement de l’entorn és també un coneixement d’un mateix, de la societat en la que viu, de la seua història, en definitiva, llavors permet una identificació directa de l’individu amb el seu voltant. Un valor afegit, un valor transversal.

    Salut i fins proper dia.

  10. Hola a tothom!!

    Aquest dissabte vaig quedar impresionada de la inmensitat del parc del garraf! (i segur que encara és molt més gran del que vam veure). Tenim un gran parc aqui al costat, i segur que moltíssima gent ni ho sap!

    Durant l’excursió vaig estar pensant que des de l’escola treballem molt poc el nostre entorn (parlo de les escoles que he estat fins ara que no són moltes… no vull generalitzar). Però recordo de petita, quan era alumna del Cossetània, que feiem moltes excursions pel voltant de Vilanova i tinc el record de fer moltes sortides i viure la natura directament.

    Tinc la percepció que ara el concepte de sortides són activitats com teatre, colònies, auditori, museus… i sempre estem preocupats pels diners que ens costen aquestes sortides (sobretot ara amb la crisi). Ens oblidem potser que una sortida igual de bona pot ser anar a veure la riquesa que tenim aqui al voltant, i gaudir de la natura i aprendre’n moltes coses. Per exemple, és molt curiós tot això dels forns de calç que jo no sabia ni que existissin!

    En fi, des d’aqui faig aquesta reflexió, a veure si entre tots aprofitem més tot el que la nostre comarca ens ofereix i ho fem conèixer als nostres alumnes.

    Ens veiem el dia 12!

    • A més, l’opció que comentava una companya de l’institut davant de les retallades és fer només sortides gratuïtes. No com a càstig, sinó com a mesura.

      • Hola susana, la veritat es que jo tambè veig bé fer sortides gratuites com a mesura davant de les retallades que ens estan fent i que ns faran si no ens hi plantem amb més força tots plegats. Realment tenim molts espais al nostre voltant per treure’n profit tant per a educació infantil, primaria com secundaria…tot és adaptar-ho i mirar que és el que es pot fer!! Pero crec que hauria de ser una cosa generalitzada i que no ens tiressim enrere com va passar en l’última ocasio…sino que fos una mesura ferme que duessim a terme tots plegats!

  11. És increïble observar com al Garraf tenim tant. Ens trobem davant d’un territori que combina mar i muntanya de manera especial.
    En la darrera activitat he pogut comprovar com encara es manté l’entorn del Garraf, així com cada dia més és destrueix amb les canteres i autopistes que el travessen.
    Cal conscienciar als nens de la natura que ens envolta i del que cal fer per mantenir-la (donar aspectes sobre la prevenció d’incendis amb els antecedents que han succeït al Garraf, la història de la vinya amb la filoxera i la destrucció de poblats dedicats al cultiu, etc. ) per exemple.
    El temple budista em va donar molta tranquilitat, pot ser una bona idea conèixer els tallers de relaxació i control de la nostra pròpia ment, tant per alumnes com per a mestres. El més significatiu del cas era la pau que si respirava en aquell lloc. També pot ser un bon punt de treball per a aquelles escoles amb tanta diversitat cultural i ètnica, ja que d’aquesta manera treballaríem de manera unida coneixent una nova cultura o forma de vida.

    En resum, la sortida em va agradar molt i tot arribar un pel justos de temps va ser molt positiva. He fet fotos tot i que encara no les he penjat al meu mur. Trobareu les fotos de tots els tastets al meu facebook (Josep Cánovas Rodríguez)

  12. HOla a tothom! avui parlant amb els meus pares sobre la sortida del pròxim dissabte, i el meu pare m’ha explicat que la meva besàvia va ser masovera durant molts anys de la Plana Novella ( el Palau) !!!! m’ha fet gràcia perquè jo passo sovint per allà amb bicicleta i mai he parat a pensar. Ell m’ha dit que en aquells temps el poble de Jafre estava habitat i que la seva besàvia està enterrada allà. La família va marxar cap a Sitges a viure quan la meva besàvia es va quedar embarassada de la meva àvia. Només era una anècdota… per mi molt interessant, continuaré investigant!!!ens veiem dissabte!

  13. HOLA A TOTHOM !
    AQUESTA QUARTA SESSIÓ DE TASTETS A LA PLANA NOVELLA EM RECORDA, JA FA UNS ANYS, UNA SORTIDA DE PROJECTE QUE VÀREM FER DES DE
    L’ESCOLA ELS COSTERETS AMB ALUMNAT DE P-5.EL TEMA DEL PROJECTE ERA : EL MON.I LA SORTIDA ES VA PRESENTAR A LES FAMÍLIES AMB EL SEGÜENT TÍTOL: UNA PASSEJADA PER ÀSIA SENSE SORTIR DEL GARRAF.
    I VA CONSISTIR EN UNA VISITA A L’ESTUPA QUE HI HA AL MONESTIR,QUE PER CERT, VÀREM APROFITAR PER DIBUIXAR-LA DEL NATURAL, UN TALLER SOBRE ÀSIA AMB SESSIÓ DE RELAXACIÓ INCLOSA, I LA VAM ACABAR AMB UN DINAR-TASTET EN UN RESTAURANT XINÈS.
    NO CAL DIR QUE VA SER TOT UN ÈXIT.
    FINS DISSABTE !!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s