Sitges – Vilanova

De Sitges a Vilanova, prop del mar.                                     25/03/2009

Hi ha diversos itineraris a seguir: el de la costa, el del mig o camí de Miralpeix i el de l’interior (camí Ral). Tots tenen prou atractiu com per merèixer una sortida en exclusiva.

Si es prima la seguretat dels escolars el més segur és el del mig o camí de Miralpeix o el camí Ral. El de la costa seria recomanable per a cursos superiors d’ESO o batxillerat.

Farem un mixt entre el de la costa i el del mig, “tocant” un punt el camí Ral.

A grans trets seria: Parc de Terramar, Castell de Miralpeix, Mare de Déu de Gràcia, Pujada de Sant Agustí, Mas Pasqualí, Bosc d’en Jaques, camí de Miralpeix, Urbanització Casa del Mar, Masia dels Colls, bufadors, camí de ronda costaner i Platja del Far.

De temes d’interès no en falten, mireu:

– CARTOGRAFIA. GEOLOGIA. CALES I PUNTES.

Estrats aflorant a la costa. Aquí es poden veure els estrats, prop de  45 º. Foto de la Montse Nogué.

 

– NOUCENTISME I TERRAMAR, TAULA DELS INVENTORS, AUTÒDROM,

– CANYISSARS I ZONES HUMIDES

– CAMÍ RAL, PUJADA DE SANT AGUSTÍ

– ADAPTACIÓ AL MEDI, A LA BRISA MARINA CONSTANT.

– PEDRERA DE LA MATA, PEDRERA DE LA DEPURADORA

– CABLES ALTA TENSIÓ, CADENES I PREVENCIÓ INCENDIS.

– RELACIONS HOME/NATURA, VINYES, MULASSES, CABANES DE PASTOR  I CISTERNES

– CAMP SEMÀNTIC DE CAMÍ : DRECERA, SENDER, CORRIOL, …

– MASIA DELS COLLS I L’EMBARCADOR D’EN FRANCO.

– BUFADORS

– GUERRA CIVIL: BÚNKER A LA PLATJA DE SANT CRISTÒFOR.

– COVA AVENC DEL GEGANT

Sortirem a les 9 del matí amb autocar cap als jardins de Terramar (Sitges), des del Molí de Mar (Vilanova i la Geltrú).

Com ja hem acordat, el mal temps no seria impediment per fer la sessió. Segur que ens adaptaríem, fent les modificacions convenients.

ah! aquest text no és més, ni menys, que la proposta de  l’Andreu Bosch (Gràcies!)

 

I aquí teniu notes per a la preparació de la sortida (cliqueu)

18 comentaris

18 thoughts on “Sitges – Vilanova

  1. Per als últims cursos d’ESO o al Batxillerat, fins i tot com a treball de recerca. Podria ser interessant estudiar les causes que han portat a la regressió de les platges del tram Sitges-Vilanova.
    Els corrents de deriva (de N a S en la costa catalana) no han variat en els últims 100 anys, les causes les hauriem de buscar principalment en el menor aport de sediment (urbanització de totes les rieres, construcció de dics a la platja, etc…).

  2. Doncs nosaltres a l’AAVV Port d’Aiguadolç organitzem una caminada molt similar, pel proper diumenge 24 de maig.

    3a Caminada Popular Port d’Aiguadolç
    Sitges – Vilanova
    Ruta de les Cales
    Sortida RENFE SITGES: 10.00 hores.
    Durada 3 hores
    No cal inscripció prèvia ni quota.
    Tornada a Sitges en tren.

    Més info:
    656237520 – 938102658 (Víctor López)

  3. Aquesta és la sortida que més m’ha agradat tot i que va ser una de les més llargues. La combinació de una part boscosa i una altra costera és, en definitiva, la representació del garraf.

  4. Creiem que a les edats d’E.I. i C. I. que són les edats que tenim, els encantaria saber que tan a prop seu hi ha un castell en runes. A quin nen o nena no li agradaria visitar-lo? Crec que és un motiu tan i tan motivador que el que fariem a l’aula, seria entrar en el treball dels castells. Demanariem la col.laboració de les famílies, mirariem contes i llibres, fariem castells amb peces tot fent d’arquitectes de l’època, buscariem a les webs,
    Un cop estessim força documentats sobre temes com la vestimenta de l’època, les feines, … i poca cosa més amb infants petits ens preguntariem com els deurien fer els castells i aniriem fins a Miralpeix per poder veure les runes, evidentment previ avís de que en queden “runes”. Després ens atansariem fins al far aeri per fer-los adonar de com és des de l’aire la seva terra. Bé, a reveure i fins el dia 9 de maig, esperem tenir bon temps.

  5. Aquesta sortida seria una gran oportunitat per a realitzar un treball sobre toponímia i més concretament, un treball sobre toponímia relacionada amb el poblament.

    Prèviament a la realització de la sortida es faria un treball a l’aula amb el mapa topogràfic de l’àrea que consistiria a analitzar els topònims. Caldria, en funció del curs, fer un exercici de classificació dels diferents tipus de topònims. Una primera classificació en topònims d’origen natural i topònims d’origen antròpic, i a partir d’aquí, anar subdividint: per exemple, relatius a formes del relleu (fondo de Can Girona, Pla de l’Agutzilet, Puig de Mas Pasqualí…), formacions vegetals, cursos fluvials, o bé vies de comunicació, edificacions relacionades amb activitats econòmiques (el molinot), edificacions de caràcter religiós (ermita de la Mare de Déu de Gràcia), relacionat amb el poblament (Mas d’en Serra, Casa del Mar-Masia del Colls, Castell de Miralpeix, Terramar, urbanització Can Girona, …), infraestructures (far aeri), … .

    Un cop sobre el terreny, aniríem ressaltant la importància dels topònims de caràcter antròpic relacionats amb el poblament i d’aquesta manera anar seguint la seva evolució des del Castell de Miralpeix a l’Edat Mitjana, passant pels massos i per acabar amb les urbanitzacions de construcció més recents i les seves problemàtiques.

  6. Hola a tothom!
    La sortida ens va semblar molt interessant. Ens va agradar conèixer coses sobre el castell de Miralpeix i la veritat ens van quedar amb ganes de saber més, sobretot d’altres castells medievals del garraf. Per això hem estat buscant i finalment en troba`t una pàgina que està força bé:

    http://www.castellsmedievals.com

  7. Hola a tots i a totes!
    Personalment ens va encantar la visita! Aquesta ruta té moltes possibilitats però estem d’acord amb els nostres companys i tampoc la fariem amb alumnes d’ESO. Nosaltres ens decantem per a alumnes de Batxillerat, concretament amb els que cursen Ciències de la Terra ja que poden apreciar totes les formacions geològiques que hi han al llarg del camí.

  8. Hola a tots, vagi sortida mes completa ,podríem aplicar diverses coses com be va explicar l’Andreu Bosch, i el Santos als alumnes.
    Nosaltres seguint amb la nostra idea de l’inventari de la flora, podríem aprofitar aquesta sortida per a explicar les diferents comunitats de vegetació que podem trobar al llarg del trajecte. Comencariem amb la vegetació de ribera, representada per la formació del canyissar, encara que aquesta part es troba molt antropitzada, ja que la riera es troba asfaltada. També vam hi trobem representat el “bosc mediterrani”, amb diferents espècies com, asparagus acutifolius(esparraguera), rhamnus alaternus (aladern), rhamnus oleoides, cistus albidus, cistus salviifolius (estepes)…
    com a curiositat : l’estepa blanca (cistus albidus) és la que presenta la flor rosada, són els fulls d’un color grisenc, ja que estan cobertes per pèls blancs el que li dona el nom albidus. En el cas del cistus salviifolius, la flor és blanca.
    Per acabar el trajecte arribem a la zona de costa on també trobem flora característica d’aquest espai com el fenoll marí (Echinophora spinosa).
    Bo, ens veiem aviat.

  9. Hola com han anat les vacances?

    El meu comentari es referent a la discussió sobre si en Franco va arribar directament a la Casa del Colls des d’une un embarcador d’allà mateix segons semblava per uns ferros que hi havia a les roques tal i com ens va ensenyar l’Andreu.

    Segons he trobat en el Fons l’Abans de la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges la visita va anar així:

    Durant la dècada del 1940 i 1950,Francisco Franco féu dues visites oficials i una de privada a Vilanova i la Geltrú. La primera tingué lloc el 30 de gener de 1942. La segona visita fou el 8 de juny de 1949. Franco feia una estada a Barcelona i aprofità l’avinentesa per desplaçar-se a Vilanova i la Geltrú per visitar la fàbrica Pirelli.

    La darrera estada de Franco a Vilanova i la Geltrú tingué, en canvi, un caràcter estrictament privat. La tarda del 7 de juny de 1952, arribà a bord d’una faluga que el conduí des del iot Azor i que desembarcà a l’espigó que hi
    havia aleshores a l’escullera de llevant del port vilanoví. El dictador fou hoste del financer Felip Bertran Güell, fill de Josep Bertran Musitu (tots dos, franquistes de primera fornada), a la seva Casa del Mar, on pernoctà aquella
    nit. L’endemà, mig d’incògnit, viatjà a Barcelona en cotxe.

    Com es pot comprobar els ferros que hi ha clavats a les roques debien servir per altres activitats o per un embarcador però no pel Franco.

    Com a anècdota també va visitar Sitges el mateix 8 de juny del 1949 per la tarda.

    Fins dissabte.

  10. Hola!!!!!!!!
    La sortida em va semblar molt interessant,ja que havia fet vàries vegades la ruta de Vilanova a Sitges per la costa, però mai l’havia fet per l’interior. Porto a Vilanova visquent 30 anys i vaig descobrir llocs que no sabia ni que existien: el castell de Miralpeix, camí Ral….

    No la faria, però, amb nens d’educació infantil!!! on si que aniria amb els meus nens/es seria als jardins de Terramar, el dia de la castanyada o a menjar la mona.
    Un petó i fins la pròxima………

  11. Hola a tothom!

    La sortida Sitges a Vilanova va ser molt interessant, i varem veure força coses i van sortir moltes idees: el punt de sortida els Jardí dels Sentits, la parada del tren, el castell de Miralpeix, el far aeri, la intervenció de l’home en el territori amb els exemples del tren i de les urbanitzacions, el mar i les seves morfologia amb penya-segats, platges i bufadors, entre altres que podríem trobar.

    Una part d’aquesta sortida la vaig fer fa uns anys en la marxa per descripció que fa cada any l’Associació Excursionista la Talaia de Vilanova i la Geltrú que feia un recorregut circular que anava des del passeig de Vilanova anant cap a Sitges passant per l’interior, arribant fins l’autòdrom i passant desprès pel costat del Vinyet i tornant per la costa entrant als colls pel costat de l’Atlàntida i arribant a Vilanova pel costat del Moli de Mar. El material d’aquesta Marxa per Descripció el portaré al Centre de Recursos per veure si és prou interessant per fer una copia i incloure’l en la carpeta de material de la sortida.

    Una marxa per descripció és base en fer un recorregut en parelles en que tu saps el punt de sortida i d’arribada i tens l’explicació de com és el camí a seguir, hi ha uns punts de control per on has de passar i unes velocitats aproximades en les que has de fer els trams (que concorden força amb un pas normal – lent sempre que no et despistis i et perdis pel camí).

    Una sortida així pot ser interessant amb aspectes positius com poden ser que t’assegures que els alumnes estiguin concentrats al cent per cent, ja que si vols arribar al final ho has d’estar per no perdre’t, també perquè crea unes dinàmiques de relació més pròximes que en les sortides normals, hi ha un descobriment del territori… però també hi ha aspectes que dificulten la realització d’una sortida així, com que has de conèixer molt el territori per on es farà, que es necessiten uns quants professors i tots sabem que les sortides suposen un trasbals pel centre i per tant el personal és el just i sobretot el perill més gran és que algú es perdi (encara que aquest perill sempre hi és).

    La solució és fer un tram petit, que el coneguis moltíssim, amb una descripció molt clara, en que la pèrdua sigui fàcil de corregir pels propis participants i en que els professors s’involucrin i no siguin simples acompanyants, com de vegades passa, ja que fer una sortida així és una feinada.

    Fins aviat

    Sergi

  12. Hola a tots,
    Quan varem arribar a la desitjada costa i escoltaven els capritxosos sorolls del bufador vaig pensar que seria interessant tractar amb els alumnes el modelatge del relleu, en aquest cas el resultant de l’acció del vent, l’onatge i els corrents marins. Estudiar els diferents elements del paisatge de costa: els penya-segats, les coves, els clast a les roques i les platges. També des de el bufador es veien a l’esquerra (es a dir a la part de Sitges) uns estrats claríssims que afloràvem amb una inclinació d’uns 45º.

    Aquest caire geològic de la sortida es podria acompanyar també d’una reflexió sobre els desastres de l’ocupació humana a la costa.
    Montse Nogué.

  13. Hola!

    Bon dia i bona Setmana Santa a tothom.

    Una de les coses que es pot tractar amb els nanos sobre la sortida que vàrem fer entre Sitges i Vilanova és el reompliment d’una pedrera un cop aquesta ha esgotat la seva vida útil.

    Crec que seria un tema a tractar a naturals de 4t d’ESO o més aviat ja, al Batxillerat.
    No és senzill: s’ha d’omplir el forat deixat per l’explotació amb un material que tingui diverses propietats:

    – No sigui combustible ni inflamable.
    – Impedeixi filtracions indesitjables a les aigües freàtiques; això no significa que sigui impermeable, sinó que simplement l’aigua que s’infiltri no ha de tenir toxicitat com a resultes d’haver passat per aquest material de reompliment.
    – Sigui inert, de manera que no reaccioni químicament o biològicament desprenent gasos o productes tòxics per al medi ambient.

    D’altra banda, aquest reompliment s’ha de fer amb un pendent adequat a la muntanya i, sobretot al principi, instal·lar un sistema de drenatge per evitar l’erosió excessiva del terreny (ja que trigarà uns anys a consolidar-se).

    Finalment, s’ha de fer la reforestació, amb espècies adaptades al clima de la zona on estigui situada la pedrera. Cal tenir en compte que les arrels de les plantes són l’eina més important mantenir fix el terreny i impedir-ne l’erosió.

    Bé, espero haver estat útil. Ens veiem a la propera sortida!

    Jordi Beneito Sendra

  14. Hem trobat que aquest recorregut és una passejada prou bonica per fer-la amb qualsevol grup pel simple plaer passejar veient tant de verd. I per nosaltres dos que som de secà, això d’estar enmig del bosc i veure el mar a l’horitzó és fascinant.
    De totes maneres, es podria aprofitar aquesta sortida per fer activitats de matemàtiques amb els alumnes de primer d’ESO(o a primer cicle d’ESO)
    Plantejaríem als alumnes que cerquessin elements geomètrics al llarg del recorregut… bé, sobretot al jardí dels sentits, al far i a l’església… I com que els alumnes sempre et sorprenen, segur que en trobarien alguna enmig del bosc.
    Seria divertitt plantejar aquesta activitat com un concurs fotogràfic amb les fotografies que els alumnes anessin fent al llarg del recorregut.

    Bé, fins la propera sortida!!!

    Per cert: vàrem fer unes quantes fotografies i no tenim massa clar com podem penjar-les. Algú ens pot ajudar?

  15. Després de realitzar aquesta sortida considerem que gran part del recorregut no es gaire adient al cicle d’EI on treballem.
    Per aquest motiu, la nostra proposta seria la de realitzar una petita sortida amb el nivell de P5, fent un tros de tot el recorregut que es va fer el dissabte.

    També, creiem oportú fer unes activitats prèvies a la sortida dins de l’aula, com per exemple, una pluja d’idees sobre el que ens podem trobar en aquesta zona i un experiment per construir un telèfon especial.
    Amb aquesta activitat del telèfon, pretenem que els alumnes pugin comprobar la transmissió del so a través de l’aire i d’alguns objectes construint ells mateixos uns telèfons amb gots de plàstics i cordó de cotó que és un bon conductor del so. D’aquesta manera durant la sortida podem aprofitar l’àrea dels sentits per comprobar el nostre experiment.

    El dia de la sortida, iniciariem les activitats fent una petita caminada partint dels Jardins de Terramar pel camí Ral, que és més adient pels alumnes d’aquestes edats. Durant aquest petit recorregut podriem comentar i observar com eren els camins, les masies i les plantes que ens anem trobant. Podem resaltar l’estepa blanca, la farigola i el romaní que éstan molt presents en aquesta zona i comprobar com són les seves fulles, el color de les seves flors i la seva olor.

    Una segona part d’aquesta sortida, un cop acabada la caminada pel recorregut del camí, tornariem als Jardins de Terramar i deixariem una estona perquè els alumnes puguin jugar al parc.
    També fareim el recorregut per la zona dels sentits, manipulant i picant un xilòfon gegant, saltant per sobre del piano i experimentar com passa el so a través de diversos objectes per parlar amb els companys.

    Finlament, per concloure aquestes activitats demanariem al grup fer un mural entre tots, on podriem escriure i dibuixar les coses que hem après durant aquests dies!!!

  16. Aquesta sortida la faria amb Segon de batxillerat cintífic, per a
    la matèria de Ciències de la Terra i del Medi Ambient.
    El treball seria sobre : “Ordenació i preservació territorial”; i
    els punts que haurien d’ observar i comentar serien:
    Impactes de les diferents construccions sobre el medi
    Mesures preventives qe no es van tenir en compte en el seu moment
    Mesures correctores que es podrien haver aplicat i/o que es poden aplicar actualment
    Intervencions alternatives a les produides

  17. La sortida del 28 de març per aquests indrets del Garraf la trobo molt profitosa pel que fa a un itinerari que no coneixia i perquè he tingut l’oportunitat de veure llocs i obtenir informació, per a mi, completament nova. Al marge de les possibles sortides amb l’alumnat, és de remarcar l’actual estat de moltes parts del territori. Jo no sé res de pirates antics, però d’avui dia sí que vaig tenir ocasió de saber-ne una mica: Construccions que destrueixen el paisatge, plàstics, llaunes, brutícia,.. en qualsevol camí d’aquest itinerari tant didàctic i ben planejat (fins i tot amb una mica de pluja).

  18. I la qüestió dels pirates? No es va fer en Solers terra endins per evitar-los? Si algú en sap quelcom i ho vol explicar…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s