Al mas de l’Artís

En aquesta sortida ens acostarem a la serralada litoral entre Vilanova i Cubelles. Se’ns mostraran les mil-i-una possibilitats d’una zona tan a prop de casa.

Descripció de l’itinerari:

Vilanova i la Geltrú
Al mas de l’Artís i cal Baró

Sortim de l’aparcament que hi ha a la ronda Ibèrica, en la confluència amb el carrer de la Masia d’en Cabanyes, pel camí que tot just puja des de la banda esquerra del torrent de la Pastera. Veurem patis, la confluència de dos torrents (el del Llimonet i el de la Pastera).

Passarem pel nord de la partida de la Plana, on conflueix per la dreta el camí Ral, que ve de Sant Pere de Ribes. Seguim cap a ponent, trobem una canalització, és aigua de la riera de Marmellar, hi passem per sota, girem a la dreta i anem remuntant suaument.

Antena, post radiant de l’emissora de ràdio més o menys local (la privada, abans Cadena Rato, després SER i ara OndaCero) Quatre pins i una plana amb vinyes noves. Som al pla del mas d’en Perris; no en queda res, del mas.

Ara passem per sota de l’autopista… pugem per la dreta del torrent del mas de l’Artís, veiem una mulassa reconstruïda. En arribar al maset de Safont creuem la llera del torrent i canviem de banda. Si seguíssim el GR, més endavant baixaríem, per la dreta, i seguiríem el sender fins al mas de l’Artís; nosaltres farem el camí per la pista.

El mas ens mostra la seva cara “rica” (allò que dèiem a la sortida de la font del Zidro, “xalets-masia”), al darrera hi ha les edificacions més antigues. Arribem al capdamunt del camí, ens rep un vell tronc d’olivera. Ara seguim, endavant i cap a l’esquerra, per endinsar-nos en el fondo de les Oliveres.

Mig quilòmetre, més o menys, i agafem un sender que remunta per l’esquerra del fondo. Si haguéssim seguit aniríem cap al pla de les Palmeres. Pugem, cap a llevant i el corriol ens puja a l’inici del camí de la serra del Gat (remuntant-lo també ens duria al pla de les Palmeres).

Ens dirigim cap a llevant i quan veiem cal Baró a la dreta agafem el trencall, una via oberta de nou, que baixa i remunta. La zona a que ens dirigim està situada a llevant de la serra del Gat; li corresponen, doncs, tardes obagues. Passem pel costat una zona de xiprers, una mena d’espai de descans, ombrívol; i, tot seguit la casa a que ens referim.

-Si no hem parat a esmorzar abans, potser que ens hi posem-

Ara farem el camí de baixada, tot veient la plana interior entre Vilanova i Cubelles. Passem per cases senzilles, llocs per passar el diumenge, arribem a un camí ample i fressat, que agafem cap a l’esquerra. Aquesta és la zona en que es forma el torrent de Sant Joan, no costa gaire d’imaginar el procés a la vista de les elevacions que l’envolten. Seguim en el mateix sentit que ho faria l’aigua. Deixem a la dreta el mas Torrat, passem per sota de l’autopista, la pista remunta una mica, ara ja en zona de patis.

Quan arribem a la cruïlla amb la carretera de la Plana seguim en direcció a Vilanova, passarem per sota de la variant de la c 31 i, finalment, pel camí dels escalons, a la ronda Ibèrica, que seguirem per l’esquerra fins arribar al punt de partida.

Són tretze quilòmetres i un munt de terra trepitjada i viscuda, endavant!

Cartografia:

SAGARRA i MAS, Antoni (1995) Plànol-itinerari de la VII caminada popular. Agrupació Excursionista Talaia. Vilanova i la Geltrú.

Google Earth, Google Maps, cercador de carrers a http://www.gencat.cat (programes en línia a Internet)

<!–[if !mso]&gt; st1\:*{behavior:url(#ieooui) } –>

<!–[if !mso]&gt; st1\:*{behavior:url(#ieooui) } –>

Tastests de Territori. Abril de 2009

Al mas de l’Art?s i al mas Baró.

cumulonimbus

Aquest cúmulonimbus el vam poder observar tot baixant de cal Baró (el teniem d’esquena, i el Jordi Beneito es va girar el va fotografiar, gràcies!)

7 comentaris

7 thoughts on “Al mas de l’Artís

  1. Una de les coses que podríem comentar amb els alumnes, tot just al inici de la sortida, seria l’estat de conservació en que es troba el torrent de la Pastera, amb força brutícia, troncs, abundant vegetació, horts amb la seva caseta corresponent en la zona de crescuda natural del torrent… Caldria fer veure els perills que això comporta tenint en compte, a més, que uns pocs metres “riu” a baix el torrent es troba canalitzat i soterrat. Què passaria si en una forta crescuda tota aquesta “brutícia” taponés l’entrada d’aigua al tram de torrent soterrat?

  2. Hola,
    Em desvirgo en el bloc de “Tastets” presentant una reflexió oportuna en els temps que corren i que alhora serveix com a proposta de treball i inevstigació pels alumnes a partir dels 12 anys.
    El que més sobta avui dia i, concretament, en referència a la darrera excursió va ser el gran contrast de paisatges que ens podem trobar tot caminant en sortir d’una vila com Vilanova, que ja és més ciutat que poble. Per una banda, el fet d’encetar des del mateix hospital del municipi un camí rural que s’adreça cap a la serra litoral del Garraf ja és un bon joc de contrastos, i tot seguit perquè aquesta vía travessava una zona industrial, una zona residencial de diferents xalets i per últim -i aquí és on arribava el clímax del periple- un bosc prou frondós que per moments donava la sensació d’aïllar-te lluny del mundà soroll, on la vegetació pareixia absorbir-te d’una glopada i sense remei. El fet és que vaig reflexionar, com tantes vegades, sobre la importància de mantenir i preservar aquests paisatges verds d’aquesta qualitat i la importància de traçar de forma sistemàtica línies d’urbanisme que respectin el medi ambient, tant el proper com el llunyà als termes municipals.
    Una bona formació d’ètica medioambiental conjuntament amb unes passejades que explorin el territori, o sia una visió directa del propi país on viuen -i que han de saber apreciar- els nanos, esdevindran eines indispensables per l’educació de persones responsables el dia de demà.
    Em despedeixo, esperant amb cert delit (menys per l’hora que ens tocarà llevar-nos, ja que aquesta setmana vaig rebentat per culpa de la ressaca Barça) la travessia del dissabte, apa siau!!!
    Xavi

  3. Hola a tothom!

    Aquesta sortida, tot i ser llarga, ens va semblar molt interessant i pensem que pels nens/es de primària estaria bé fer-la com a excursió d’un dia sencer. A més el camí era planet i té bons llocs per observar.
    Sortir pel matí i amb tranquil.litat anar caminant i obsevar el que ens envolta.
    Podrem centrar-nos amb: fulles, pedres, entorn, paissatge, cel…(depén del curs en què hi anem o el que ens interessi treballar).
    Fer parada per esmorzar i continuar amb la ruta, quan quedi poc per acabar el camí, parar per dinar, i seguidament deixar als alumnes jugar i que disfutin de la natura.

    A l’escola fer activitats posteriors: escrites o si pel camí s’han fet fotografies, es pot el.laborar un pòster i penjar-lo pel passadís de l’escola, en aquest mural: s’enganxen fotogafies, fulles, herbes etc.

    fins aviat!! i agafem forces per dissabte! que l’Andreu ens farà anar de bòlit jejeje!

  4. Hola a tothom!

    Ho jo estic molt en forma o algú haurà de fer més esport, ja que no hem va semblar tant llarga l’excursió i era bastant plana, això si anàvem molt lents i varem trigar massa a esmorzar.

    Bé el meu comentari va per la banda de l’estudi de vegetació hi fer una comparativa entre la que podem trobar a la zona de solana o d’obaga (fondo de les oliveres).
    És podria fer un herbari ja sigui tallant la planta, xafant-la i secant-la o potser fer-lo a partir de fotografies digitals i així impulsem el treball amb les TIC que està tant de moda.
    Per fer-ho més complet és podria buscar en el mapa topogràfic on s’han trobat cada planta i situar-ho.
    A més alhora de buscar el nom, a part del científic, podríem buscar el nom en català, castellà, anglès i també si tenim nouvinguts ho podríem provar de buscar en el seu idioma matern.
    Podria sortir un herbari força complet i ho aplicaria a les socials de 1er ESO.

    Fins la pròxima

    Sergi

  5. Hola, som Ruth Llamas i Isabel Antón. Creiem que aquesta sortida és massa llarga per educació infantil. Per aquest motiu, no la realitzarem sencera, sinó que l’adaptaríem al grup- classe i entre les mestres decidiríem quin és el tram més adequat i quin itinerari duríem a terme.
    Durant l’excursió aprofitaríem la primera part d’aquesta i faríem un estudi sobre els elements relacionats amb la natura, com els diversos pins, flors, animals, insectes, etc.
    Prèviament, haurem fet possibles hipòtesis a l’aula sobre els elements naturals que ens podem anar trobant al larg de l’excursió. Posteriorment les haurem de verificar.
    Al llarg de l’excursió també farem incidència als colors que s’han destacat ( depenent de l’època de l’any en la que ens trobem), les mides, la temperatura, les olors, l’alçada dels arbres, etc.
    Finalment, fariem una valoració conjunta amb els nens sobre el que els hi ha agradat més o menys i sobre les experiències viscudes.

  6. Hola!
    L’excursió de dissabte passat va estar molt bé i va servir per fer esport, ja que era una mica llarga.
    Dues coses voldria comentar:
    – El garrofer (Ceratonia siliqua) és un arbre portat pels àrabs que s’ha adaptat molt bé al clima mediterrani. Tant és així, que molta gent el reinvindica per reforestar àrees amb poca vegetació. Al llarg del nostre passeig, vam veure molts garrofers. Els seus usos són menjar pels cavalls i també se’n fa una farina amb les llavors per fer gelats “farina de garrofí” vindria d’aquí.
    – Quan vam fer l’excursió, vam poder veure com creixia un magnífic cumulonimbus de tempesta cap a l’interior del Garraf. Més tard, cap a les quatre, van caure quatre gotes, tot i que estic segur que en algun lloc va descarregar un gran xàfec. Us passo una foto del núvol. Els cumulonimbus són núvols de tempesta que creixen sobretot a la primavera i a l’estiu amb l’escalfor solar, ja que necessiten molta energia per créixer. Seria interessant pels nostres alumnes que reconeguin els tipus de núvols i aprenguin a fer una previsió casolana. Ens veiem a la següent sortida!
    Jordi

  7. Hola gent del món mundial, som nosaltres, dels Ceip Els Costerets. Ara serietat, mireiu aquesta sortida ens va encantar, però l’endemà no ens podiem ni moure, bé que no vam deixar de pensar en vosaltres… Ara anem a veure que fariem amb la sortida amb l’escola. Com que a l’escola tenim un racó d’experimentació a Educació Infantil, hem pensat que fariem una petita recollida de pedres de diferents colors, formes, mides, textures, dureses,… Després ens les enduriem a l’aula del racó hi fariem diverses activitats. Una primera seria jugar-hi lliurement, fer col.leccions, mullar-les i veure que canvien de color, si es desfan, si suren, si s’enfonsen, les mireriem amb la lupa, si tenen restes de terra, d’animalons, fer-les fregar per veure si surten espurnes a la foscor… També les aprofitariem per fer alguna activitat plàstica. Bé, a reveure! Un petó ben fort per tothom!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s