La font del Zidro

<!–[if !mso]&gt; st1\:*{behavior:url(#ieooui) } –>
<!–[if !mso]&gt; st1\:*{behavior:url(#ieooui) } –>La font del Zidro i l’ermita de Sant Pau                                               (14-03-2009)

Tomb cap a la falda del Montgròs, a ponent del nucli de Sant Pere de Ribes.

Aquesta sortida ens dóna pistes de la mena de vida que es podia fer a les nostres contrades, a banda de l’augment de població i la virada de l’economia cap als sectors industrial i de serveis en el darrer segle.

En destaquem el  nucli de Sota-Ribes, la Masieta, can Ramonet, cal Zidro i la font homònima,  la Coma i l’ermita de Sant Pau.

El punt de sortida podria ser la zona esportiva, al costat del torrent, la riera de Begues. Ens dirigim cap a ponent, travessem la carretera per remuntar, a l’esquerra,  entre Sota-Ribes i el cementiri.

Ara passem per un camí empedrat, flanquejat per alts marges, fins a arribar a una pineda, producte de l’abandó dels camps de conreu; seguim per l’esquerra, passem per la Masieta (amb les seves noves instal·lacions vitivinícoles), una nova pista que per l’esquerra ens duria a Vilanova, anem per la dreta  fins arribar a can Ramonet i a can Zidro.

Cal remuntar una trentena de metres pel camí asfaltat (si el seguíssim aniríem als Vinyals i al puig Montgròs) i tot seguit anar al camí que hi ha a la dreta, entre l’asfaltat, pins i camps de conreu.

Remuntem suaument, passem a l’altra banda de fons que anàvem seguint i ens trobarem amb la pleta de cal Zidro, que ens rep encarada a migdia (hem fet dos km i mig). La font ens queda a l’esquerra -no hi ha pèrdua possible: mirem la basseta, el safareig i resseguim el camí de l’aigua- haurem de baixar tres graons, endinsar-nos en una petita cavitat; amb una mica de sort sentirem l’aigua, gota a gota.

La font del Zidro (foto del Jordi Beneito)

(fotografia feta pel Jordi Beneito, amb flaix)

Després de la visita al lloc (hi podríem esmorzar o dinar, segons l’edat de l’alumnat i el temps de que disposem) encarem el camí cap a Sant Pau. Anem cap a llevant fins la Coma, entre pinedes; haurem de sortejar una tanca, no pas complicat, i sortir per l’entrada de la Coma, cap a l’esquerra, ara baixem lleugerament i, sense perdre alçada, cap a l’esquerra, camins entre camps, arribem a Sant Pau, que veiem feia estona.

La visita és obligada (la nau del sostre de l’entrada…), un bon lloc per beure aigua.

El retorn al nucli de Ribes està prou clar…  compte amb la carretera!

Tot plegat, cinc quilòmetres i mig de passeig, ple de possibilitats de descoberta i, sobretot, d’interpretació el paisatge (el que veiem i el que trepitgem)

Aspectes que podríem destacar:-El clima mediterrani de costa.

-Rieres, torrents i rases.

-Roca calcària (la font, a veure si raja).

-Els terrenys sedimentaris.

-Pinedes: vells conreus ,bosc?

-Sauló (a veure, com estan les soles de les sabates?)

-Vinyes velles, vinyes noves.

-Pistes, camins, corriols.

-Concentració de la població. La comarca.

-Masies, xalets i “xalets-masia”.

… i moltes coses més, segur que en surten…

Si voleu veure unes quantes fotografies de la sortida feta el 14/03/2009, aquí en teniu una mostra:

20 comentaris

20 thoughts on “La font del Zidro

  1. Avui he estat mirant el vostre Bloc, molt bona feina,de veritat. Cal continuar treballant per conèixer i defensar el nostre territori, són les nostres arrels i el nostre lligam amb la nostra història.
    Jo des de el meu modest Bloc de Retalls de bicicleta, muntanya i altres coses … , a part de parlar de bicis també intento mantenir viva la flama de la defensa i el coneixement de lo que ens envolta, entre tots ho farem tot.

    Salutacions.

    Carles Soler.

  2. Hola companyes i companys, sóc una concursant del vostre programa, el millor que he participat fins ara, amb això no vull desmereixa cap dels anteriors. El que passa és que m’agrada moltíssim caminar i ara ho puc fer i sense vigilar ni alumnat, ni filles. Ara explicar-vos una cosa de la que em sento orgullosa. El passat diumenge, 3 d’abril, vaig tornar a fer la sortida a la Font d’en Zidro, tal i com la vam fer. Des del Castell de Ribes, cap a la Masieta, Can Ramonet, Can Zidro, la font i fins a Sant Pau, passant per la Coma (els de Ribes, en diem Can Barba), cap a Les Parellades i fins a Sota Ribes on haviem deixat el cotxe. Ho vaig fer amb la meva família, una de 3 anys i mig i l’altre de 5,sovint pensem que no caminen! El meu novio és una mica més gran! Vull explicar-vos una cosa que vaig veure i que de ben segur, que quan vam estar nosaltres no hi era. La font rajava més que al Març, però això és normal, a més a més la bassa petitona del costat era plena de caps grossos de gripau. Emocionant! D’aquells que fan els ous com si fossin collarets. No de granotes, sino de gripaus. Va ser molt divertit poder veure els capsgrossos en el seu habitat natural. Bé, doncs, només aquesta petita anotació,per, una vegada més, confirmar que quan fem una sortida, malgrat el camí sigui el mateix,el decorat mai és igual. Fins dissabte.

  3. Hola! Donat que treballem a educació infantil i cicle inicial hem estat parlant i hem arribat a la conclusió de que la sortida a la Font d’en Zidro no la fariem de la mateixa manera que la vam fer nosaltres. Com que a E.I. tenim un grup que és la festa major aprofitariem per fer la sortida des de la nostra escola fins a Sant Pau. Parlariem amb el Xavier (veí de Sant Pau) per que ens fes una petita explicació dels balls populars que hi pugen, gegants, dracs,diables, bastoners… L’alumnat de C.I. aprofita una vegada que ha arribat allà per fer un dibuix de l’ermita i el seu entorn.Però fem ciència! L’entorn que ens envolta a Sant Pau i sobretot ara a la primavera és d’una bellesa mediterrania molt característica. Amb els alumnes gaudiriem de les vinyes, dels brots que comencen a sortir, dels camps de blat verds i grocs, de les roselles, de les olors que ens arriben i sobretot gaudiriem de l’amistat i les diferents relacions que es donen quan surt de la porta de l’escola. Esmorzariem, dinariem, jugariem, ens embruteriem els peus i les mans a Sant Pau, muntanyes, vinyes i camins, però sobretot amb amistat.

  4. Aquesta sortida creiem que es adient al cicle EI, i que es podria realitzar amb els alumnes de P5.

    Una de les activitats que es podrien fer seria l’observació de dues o tres plantes, com a màxim, durant la caminada, com per exemple la farigola i el romaní.
    Desprès d’esmorzar buscariem una planta entre tots i la dibuixariem.

    Al dia següent, un cop realitzada la sortida parlariem de les diverses plantes, com eren les seves fulles, el color de les flors, la seva olor, etc., per fer una mica de recordatori de la nostra sortida.
    En tots els cicles és molt important que els continguts que treballem siguin significatius pels alumnes, però especialment a l’EI i, per aquest motiu, hem pensat fer un taller de cuina amb el grup per conèixer com dins la nostra vida quotidiana podem utilitzar les plantes observades, com el romaní i la farigola. Per exemple podriem preparar alguna salsa amb romaní per les amanides.
    Finalment, estem segures que també ens agradarà molt esmicular, aixafar, premsar i fer trossets de les plantes recollides, per tal de manipular -les una mica més!!

  5. bones!!
    La sortida a la Font del Zidro l’he trobat molt interessant, amb tan sols cinc kilòmetres els alumnes poden gaudir , aprendre i valorar molts aspectes del nostre entorn més pròxim (tant des del punt de vista natural com històric). A més aquesta época és del tot ideal, a més de que el temps acompanya d’allò més, les plantes están florides i els alumnes poden descobrir i conèixer plantes tant nostres com el Romaní i la Farigola. Durant tota la sortida es pot contemplar com el territori ofereix un determinat aspecte gràcies a la influència de l’home al llarg dels anys: carreteres, camins, camps de conreu, zones anteriorment conreades….i fins i tot el tipus de vegetació, com per exemple l’Atzabara. Aquesta planta és d’origen americà, va ser introduïda a Europa al principi del segle XVI pels conqueridors espanyols i des de les hores ha estat cultivada a casa nostra amb fins ornamentals . A Mèxic, d’on és originària aquesta planta, s’extreu un licor : “el pulque” que és una de les begudes més tradicionals d’aquell país.
    A la província d’Almeria s’utilitza per fer escales, per la qual cosa, s’aprofiten les seves tiges florides. El seu nom científic “agave” deriva del grec i significa “meravella”.

  6. El meu plantejament de la sortida seria dins d’un plantejament més genèric de la meva tasca docent ja que considero que el món que ens envolta no n’hi ha prou amb estudiar-lo a l’aula sinó que s’ha de vivenciar. A més a més, penso que les sortides que farem en aquesta edició dels Tastets són una gran oportunitat per treballar de forma transversal tot allò relacionat amb la percepció d’un paisatge (amb tots els sentits).

    Pensant a l’ESO, les sortides per ser realment profitoses (com en gairebé tots els aprenentages) han de ser el resultat d’un treball en equip on, per exemple, pensant en 1ESO, el dept. de llengua aporta les pautes de la descripció, socials l’observació del mapa on està representada la ruta i les tècniques d’orientació, tecnologia els materials que tradicionalment s’han obtingut del nostre entorn, ….. Però sobretot, dins l’acció tutorial és on aquestes sortides s’han de prendre d’una vegada per totes en consideració com a mitjà per a treballar les relacions entre l’alumnat d’un grup o nivell.

    Des del punt de vista de la Geografia i la Història que és la meva especialitat, tot aquest tram sud de la Serra de Marina, entre el Massís del Garraf i la seva desaparició al Vendrell que suposa el contacte de la Depressió Prelitoral amb la costa, realment té una infinitat d’oportunitats des del 1ESO fins els alumnes de Geografia del 2on de batxillerat.

  7. Hola! La sortida a la Font del Zidro va ser molt interessant. Un dels molts aspectes que es poden treballar amb la canalla és “el de les aigues subterrànies”, i les fonts naturals és un viu exemple de que les aigues subterrànies existeixen. No sempre les aigues subterrànies surten a la superficie i per això és necessari la creació de pous per a poder recollir les aigues que es troben a una determinada profunditat sota terra ( Durant l’excursió vam poder contemplar més d’una casa amb pous).
    He estat mirant els porcentatges d’aigua subterrània en la terra, segons un estudi… tant sols el 2,59 de l’aigua total del món és dolça, d’aquest tant per cent el 2% el formen els casquets polars, i tant sols la resta la constitueixen els rius i llacs i altres tipus d’aigua corrent amb un 0,014 i les aigues subterrànies amb un 0,592 %. Normalment només donem importancia a allò que veiem amb els nostres ulls, però els alumnes han d’entendre que el nostre medi natural no només està constituit per la superficie sinó que en el seu interior es guarden misteris molt interessants i d’allò més importants.

  8. A l’igual que fem anglès o música des de les primeres etapes educatives, l’estudi de l’entorn hauria d’estar també present.

    Concretant les meves impressions sobre la sortida de Can Zidro i pensant en educació infantil, aprofitaria la sortida per explicar dues o tres plantes com a màxim. Faria servir el recurs d’associar una planta amb un rodolí i amb l’ús que es pot fer d’ella. Practicaríem com es pot agafar una planta fent-li el menys mal possible (fer girar un branquilló) i els faria adonar-se’n que si és un arbust gran i més ressec només cal fer un gir, i si està florit s’ha de fer girar moltes vegades per trencar-lo.

    Els hi explicaria que normalment les plantes que fan molt bona olor serveixen per cuinar:

    EL ROMANÍ
    Amb el romaní es poden fer dues coses molt importants:
    – Cuinar (pollastre rostit, sopa, …)
    – Tint

    Abans agafaven moltes de les seves flors, les feien bullir i després aquesta aigua es feia servir de tint. Queda un color blau lila molt bonic. El rodolí que aprendríem seria: “el romaní de tint es pot fer servir”.

    LA FARIGOLA
    Amb la farigola es poden fer infusions (fer bullir i el líquid que se’n treu serveix per tractar el mal de panxa o el mal de gola). El rodolí que treballaríem seria:”la farigola serveix per curar la gola”.

    I així aniríem fent saltironets i olorant, escoltant i tocant…. i segur que ens hauríem d’anar aturant molta estona perquè deixessin d’omplir-se les butxaques de pedres.

  9. Jo adaptaré la sortida per a a alumnat de primer d’ESO, matèria Biologia.
    Treballaré el tema dels vegetals, en els apartats de : colonització dels vegetasl” i “classificació dels vegetals”.
    Per al punt de la colonitzaió, els explicaré els processos i les succesios de la formaió d’ un bsc, i i les diferències entre bosc, zona agrícola, plantació, reforestació, colonització, substitució, espècie oportunista….

    Respecte de la classificació i identificació de vegetals, faré primer un treball previ, amb explicacions de 6-8 espècies que poden trobar pel camí,esecialment centant-me en plantes ariomàtques i arbres típics mediterranis; amb fotos i dibuixos, i característiques, de manera que abans de sortir ja les coneguin a nivell teóric.

    el treball durant la sortida serà de trobar i reconèixer zones on es dongui la colonitzacio vegetal en algun dels tipus esmentats, i també trobar, i reconeixer, aquelles espèc
    espècies treballades a l’ aula.

  10. Hola a tothom.

    Pensant sobre les sortides amb el grup classe (de segon ESO) hem fa reflexionar que els alumnes que tinc no surten a la muntanya i per tant és un espai per descobrir.

    La sortida ens dóna tot un seguit d’oportunitats que no es té en la classe normal ja que es crea una relació diferent ja que per començar s’és fora de l’aula en un espai obert, amb una situació diferent no estan tots asseguts i jo dret explicant si no tots en moviment, caminant o asseguts a terra i per tant organitzats de forma diferent i per últim que moltes de les coses que expliquem son teòriques i per tant necessiten un cert grau d’imaginació, o la interpretació d’un escrit, dibuix o fotografia, però en les sortides s’explica i es fa entendre o imaginar en base el que tenen davant dels seus nassos i per tant es una oportunitat molt bona per millorar l’interès per la nostra assignatura.

    En la sortida a cal Zidro en el meu camp de les ciències socials crec que faria un treball basat en l’intervenció del home sobre el territori fent diverses parades on parlar per una banda de passat i parlar de les restes que podríem trobar els marges, la font i la seva utilitat en la ramaderia, en els arbres que encara queden d’antics conreus com garrofers, ametllers o oliveres i per altra banda l’intervenció en el present ja sigui cases i carrers asfaltats, línies elèctriques i per últim parlar i reflexionar en la sortida i en la classe sobre els usos i funcions de les zones rurals en l’actualitat.

    Fins el dissabte

    Sergi

  11. És tot això que dieu… i l’aire acaronant, el sol escalfant la pell, el cos que sents en moviment, el cansament, les olors d’herbes que no identifiques, el sender que et porta, la pedra que esquives, el tros de paisatge encara no del tot vençut, els colors, la frescor de l’ombra, el soroll del vent, la pujada vençuda, el poble lluny, la soledat, el que t’expliquen, al que esperes un moment,…
    És tot això que dieu… i la gegant torre platejada, els cables que es perden sobre els pins propers, els racons de runa, l’estela dels avions, les carreteres asfaltades que sempre arriben més lluny i més alt que tu, la punta de cigarreta, la urbanització que ja okupa tota la vessant sud de la muntanya, …
    És tot això que dieu…

  12. ¡Buenas tardes!
    A partir de esta salida se podría hacer una actividad en la cual los alumnos discutiesen sobre el aprovechamiento del agua en las zonas Mediterráneas. El agua es un bien excaso en estás zonas y, historicamente siempre el hombre a aprovechado este recurso, ¿esperariamos encontrar una fuente así en el Pallars Sobirà o en una zona más humeda? A partir de está discusión se podria inicar una discusión, encaminada por el profesor, en la cual se pusiese de manifiesto que el agua en las zonas de clima Mediterráneo es excasa.
    También, durante la excursión, se podría aprovechar para trabajar el sistema métrico internacional, esto se podría trabajar con los más pequeños, estoy pensando en niveles de primaria, los niños frecuentemente no tienen una idea de las magnitudes físicas, previamente el profesor podría enseñarles algo que midiese un metro, por ejemplo, durante la excursión , y con la ayuda del GPS, si lo hay, podrían ir viendo la distancia que recorren, a ellos 1000m les parece muchísimo!, de esta manera podrían hacerse una idea real, sobre el terreno, de las unidades del sistema internacional.

  13. Hola a tots i totes! Nosaltres estem pensant en aprofitar la sortida per a que els nens de 2 E.S.O elaboren un herbari. Es pot treballar tant a segon com a quart d’ESO depenent del tipus d’herbes recollides i la dificultat en la seva identificació i classificació.
    En el nostre cas ho farem per a 2º i ho inclourem com una pràctica de la unitat “Ecosistemes”.
    P.D: Molt bona idea el fer colònies per als nens petits!!!

  14. Hola!
    Després del nivell dels comentaris no sabem si atrevir-nos amb la nostra proposta… però allà va: dirigida a primària, i amb el títol “Fem colònies amb herbes aromàtiques”:
    – Triar la planta aromàtica: espígol, romaní,.. i fer trossets.
    – Posar l’herba triada, fins a dos dits, dins d’una ampolla de plàstic.
    – Posar l’embut a l’ampolla i abocar l’alcohol fins omplir-la.
    – Ben tapada, la deixem en repós durant un mes.
    – Triem un nom, i el posem a l’ampolla amb una enganxina.
    Mmm, ja olorem!

  15. Aquesta sortida m’ha agradat molt. Crec que és una sortida força profitosa per a fer amb nens, a l’aire lliure. A mesura que anavem passejant, em va venir al cap una activitat que ens van fer fer a la universitat. Crear un herbari. Els nens i nenes podrien recolir algunes mostres de plantes com la farigola, el romaní, espàrrecs, etc i treballar-ne lús que en poden fer a casa.

    Fins la propera!

  16. Hola companys! Com ja sabeu vaig enregistrar el recorregut “A la Font del Zidro” en GPS. Aquestes dades queden registrades amb extensió *.plt que poden ser vistes en el Bloc de notes o LLibreta del windows , i es pot llegir el recorregut per la Latitud i longitud de qualsevol mapa. A més ho podem obrir amb un programa tipus Oziexplorer o bé Easygps(aquest és programari lliure) conjuntament amb un mapa , en aquest cas del garraf amb extensió *.map . Pdreu planificar el recorregut i carregar-ho al vostre gps per fer una activitat amb l’alumnat sense pèrdua. També vaig marcar uns waypoints (extensió *.wpt) que són els llocs on ens aturar , on en J.R. ens feia explicacions. Tot això us ho puc fer arribar per correu electrònic. Fins la propera etapa…. Josep

  17. Hola a totes i a tots! Som les mestres dels Costerets i hem estat parlant de si podriem fer els comentaris conjuntament, donat que no hem pogut evitar parlar-ne a les estones de pati, estones lliures…
    Els comentaris que han sorgit han estat, en primer lloc, la bona estona que vam passar gaudint de la natura i el bon dia que feia. A nivell personal i sent ribetanes o treballant a Ribes no coneixíem tots els racons pels que vam passar. Ens qüestionem si en els cicles en els que estem E.I. i C.I. podriem arribar a fer la sortida tal i com es va fer dissabte.

  18. Quan passàvem prop d’un pi i quan ens vam aturar a la pineda vam poder admirar els pins ben florits. Vaig recordar que quan a primer d’ESO es treballa la classificació dels vegetals i es parla de les plantes gimnopermes (amb flors poc vistoses, sense pètals ni sèpals i llavors nues, sense protegir) i de les angiospermes (amb flors molt vistoses, amb pètals i sèpals, llavors protegides pel fruit)als alumnes els hi costa assimilar aquest nou concepte de flor, per a ells una flor és la típica flor d’agradables olors i colors. Trobo que es podria aprofitar la sortida per fer adonar als alumnes que això també són flors, “lletges” o poc vistoses però típiques de les coníferes que són gimnospermes. Com a exemple oposat, de flor d’angiosperma, amb pètals, sèpals i sobretot “molt vistosa” la magnífica inflorescència de l’atzavara! (Sense menysprear les precioses flors dels fruiters i els centenars d’agradables flors que vam trobar pel camí)

    Fins la propera!
    Montse Nogué.

  19. Hola!

    Amb aquesta sortida podriem treballar moltes coses amb els alumnes, una
    qüestió que em sembla molt interessant i que és podria treballar és:
    ”d’on ve l’aigua de la font del Zidro”. I a partir d’aquí deduïr que
    és filtra de l’aigua de la pluja (d’aquí el goteig)i arribar a la
    conclusió de que al garraf no hi ha rius per que no hi ha suficient aigua
    filtrada de la pluja.

    salutacions

  20. Comentari tramés pel Jordi Beneito.

    Hola a tots,
    Avui hem anat pels voltants de Sant Pere de Ribes i hem passat per la font del Zidro. Curiosament, hi havia aigua. He fet una foto en què es veu el toll d’aigua, ben neta per cert, que hi havia; el que passa és que no sé com penjar-la. Si pogués, la penjaria.

    Se m’ha ocorregut una cosa: sabríeu com fer-nos una idea de la duresa de l’aigua de la font?

    La zona del Garraf destaca per l’abundància en roca calcària; la qual conté carbonat de calci. Aquest compost químic, en dissolució, produeix ions calci, Ca2+; que fan que l’aigua sigui dura.
    Hi ha diversos mètodes per determinar la concentració d’ions calci, però n’explicaré un que no és massa quantitatiu, però és molt senzill, a l’abast de tothom i ens permet fer-nos una idea de la duresa.
    Resulta que les aigües blanes, aquelles que no tenen gaires ions calci ni magnesi dissolts, fan molta escuma amb el sabó; en canvi, les dures gairebé no en fan.
    Podríem agafar una mostra d’aigua de la font en una proveta. En un vas de precipitats, fem una barreja d’alcohol, sabó normal (per exemple, el de Marsella) i aigua destil·lada (aproximadament, un gram de sabó, 50 ml d’aigua destil·lada i 50 ml d’alcohol).

    Barregem, al vas de precipitats mateix, l’aigua de la font del Zidro i la barreja de sabó, aigua destil·lada i alcohol que teníem.

    Observarem que no se’ns forma gaire escuma. L’aigua, per tant, serà dura.

    Si ho volem comparar amb una aigua blana, en un altre vas de precipitats hi podem posar aigua destil·lada (que no té ions dissolts) i hi barregem la mateixa proporció que abans (aigua destil·lada, alcohol i sabó). Aquí sí que apreciarem que se’ns forma molta escuma i que, a més a més, aquesta dura molta estona,
    Amb aquest mètode tan senzill, podem saber que l’aigua és dura, si ho volem quantificar, haurem de recórrer a mètodes més complicats.

    Una altra coseta. Mentre caminàvem tornant de l’ermita de Sant Pau, he observat que al cel passaven avions. Sabeu un truc per predir un canvi de temps? Els avions sovint deixen un rastre al cel, s’anomena estela de condensació.
    Si a les capes altes de l’atmosfera hi ha humitat, el vapor d’aigua que deixa anar l’avió es condensa de seguida perquè no hi cap més aigua en aquella capa d’aire i veiem que l’avió deixa un rastre que de vegades pot anar de banda a banda del cel.

    Ara bé, si a les capes altes no hi ha humitat, aquesta condensació és molt menor i el rastre de l’avió pràcticament desapareix a mesura que l’avió va avançant.

    Si nosaltres veiem que l’avió deixa el rastre i no s’esborra, vol dir que farà mal temps aviat ja que a les capes altes hi ha molta humitat.

    Per cert, en meteorologia aquest rastre de l’avió se’l considera un núvol.

    Espero que hagin estat útils les meves explicacions.

    Ens veiem aviat!

    Jordi Beneito

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s