Olèrdola. El conjunt monumental i voltants


ITINERARI PEL PARC D’OLÈRDOLA (ALT PENEDÈS I GARRAF)

Amics i amigues dels “Tastets”,

Arriba el proper dissabte, 20 de març, un nou tastet de territori, aquesta vegada dedicat al Parc d’Olèrdola. Recordeu a les 8:30’ al Molí de Mar (aparcament de la platja) o a l’aparcament del Castell d’Olèrdola a les 9 en punt (aquí, cliqueu).

Recordeu també de portar un o dos bastons sobretot per a la baixada inicial. També és recomanable dur algun plàstic per seure a l’hora d’esmorzar.

El parc d’Olèrdola es troba situat als darrers contraforts del massís del Garraf, a la partió entre les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf. Aquest parc té una superfície de 608 ha, que integren part dels municipis d’Olèrdola (Alt Penedès) i Canyelles (Garraf).

Olèrdola ha estat un enclavament estratègic ocupat des de la prehistòria fins a l’època medieval. La ruta que presento és una invitació a la contemplació d’una muntanya plena d’història i d’històries. Gaudirem d’una panoràmica única de la plana del Penedès amb el perfil de les muntanyes de Montserrat al fons.

L’itinerari és d’uns 6,5km i 170m de desnivell. Té el punt de partida davant de la muralla romana del Conjunt Històric d’Olèrdola. Seguirem el tram del GR-92-3 que ens portarà pel mig d’una zona humida on l’alzinar presenta les seves espècies més característiques. Atenció al paisatge que se’ns presenta al davant: la plana del Penedès i les muntanyes de Montserrat al fons.  Passarem per la font de l’Alba i arribarem a la font de Fontanilles per una altra zona més oberta i lluminosa on hi trobem escassa vegetació arbrada ja que és una zona molt castigada pels incendis forestals. De seguida, arribarem al fondo de la Seguera, un fondal tancat per cingleres imponents, plenes de balmes i coves utilitzades des de la prehistòria. Descobrirem elements d’interès patrimonial i natural com les balmes de Can Ximet o la masia de can Castellví, forns de calç, barraques i bancals de vinya fins arribar novament al Conjunt Històric passant per les interessants ruïnes arqueològiques del Pla dels Albats (església i necròpolis alt medieval).


TEMES QUE ES PODEN TREBALLAR PRÈVIAMENT A LA SORTIDA

Botànica:

Espècies vegetals de zones humides: molsa, falgueres,….

Espècies vegetals resistents als incendis successius

Vinya, fil·loxera

Geologia: formació de cingleres, erosió, formació de les balmes i de coves,…

Ocupació humana:

Fabricació de la calç amb forns, els tradicionals i els industrials.

Barraques de vinya


Acabarem la sortida amb visita al conjunt monumental d’Olèrdola.

Fins dissabte!

Aquí tenim cinc imatges, per anar fent boca.

Cordialment,

Andreu Bosch

————————————————————–

Amics i amigues dels “Tastets”,

Estic content de com ha anat l’activitat i espero que vosaltres també. Especialment de l’acollida del Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb la Marta Pujol i la Núria Molist al capdavant.

Tal com us he dit us adjunto la bilbliografia que he utilitzat per si voleu ampliar i també un dels documents escanejat (la publicació Gran Penedès). Repeteixo el que he dit a l’excursió: agraïment especial a Vicenç Carbonell i Virella i a Ignasi Maria Muntaner i Pascual, grans coneixedors de la toponímia de les nostres comarques.

* Institut d’Estudis Penedesencs Excursions per la Vall d’Olèrdola Catorzena excursió a peu pel Penedès: La Vall d’Olèrdola. 23 d’octubre de 1983. Presentació en full DIN A4 imprès pels dos costats. En una l’explicació i en l’altra un dibuix del mapa de la zona.

* Excursió a peu pel Penedès núm. 50: Olèrdola. 26 d’abril de 1998. Presentació dintre de la revista Gran Penedès núm. 58, març 1998. Fotos i relat.

* Ignasi Maria Muntaner i Pascual El terme d’Olèrdola en el segle X. 

Publ. Institut d’Estudis Penedesencs 1995

Queda pendent una aproximació a la vegetació, especialment la de zones humides i la resistent al foc, el tema de la Vinya, la fil·loxera., formació de cingleres, erosió, formació de les balmes i de coves,…fabricació de la calç amb forns, els tradicionals i els industrials, barraques de vinya o mulasses i els temes que vosaltres mateixos pugueu suggerir i elaborar. Amb poc que fem cadascú, si anem coordinats, podem deixar per als docents que vulguin portar els seus alumnes un material fenomenal per a la sortida.

Fins dissabte dia 10 a Cubelles! I bones vacances de Pasqua!

Cordialment,

Andreu Bosch

.

. .

. .  .

. .  .   .

. .  .   .    .

. .  .   .    .    .

Ep!

Ja tenim algunes fotos. En falten, i ens poden ajudar, segur.

I aquí un relat important (gràcies, Andreu)

Josep-R

16 comentaris

16 thoughts on “Olèrdola. El conjunt monumental i voltants

  1. Tant l’activitat proposada a la sortida anterior (elaboració d’un glossari) com el treball de comprensió lectora que proposem ara podrien formar part d’un Crèdit de Síntesi per al 1r. Cicle de l’ESO

    Proposem a l’alumnat la lectura de les llegendes “La Cova d’Olèrdola” i “La Caverna que dóna a la mar” que hem trobat a la publicació: BIENVE MOYA: Llegendes del Penedès i les valls del Garraf. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2005

    Per fer un tastet.. , aquí teniu “La caverna que dóna a la mar”

    Conta la llegenda que quan aquells antics ibers cossetans d’Olèrdola eren atacats per altres tribus veïnes, i encara que quan la ciutat ibera ser assetjada pels romans, i més tard la ciutat visigoda va ser conquerida pels musulmans, i després la ciutat andalusina va ser-ho pels francs (que era el nom que els musulmans donaven als antics catalans), els seus habitants podien resistir el setge perquè rebien aigua fresca, menjar i fins i tot peix a través d’un abismal passadís subterrani que des de l’interior de la fortalesa conduïa fins a les coves que s’obren als penya-segats marítims que encara avui existeixen entre Vilanova i Sitges. Per aquest túnel, que també passava per sota el castell Miralpeix, els habitants d’Olèrdola rebien menjar i armes per resistir. I valent-se d’aquest fenomen, per tal de desmoralitzar els atacants, els assetjats olerdolencs convidaven els assetjadors a menjar peix, mostrant-los els brillants i grossos exemplars acabats de pescar que els seus parents de vora la mar els feien arribar pel llarg camí amagat del subsòl.

  2. Hola a tots i totes:
    La sortida a Olèrdola va resultar entretinguda i aleccionadora, també impactant pel que fa a la visita del conjunt monumental i, en concret, a la cisterna feta en roca viva. Haig de reconèixer la meva ignorància respecte de les cultures antigues però dintre del meu desconeixement crec que hi ha bastant relació entre les restes d’Olèrdola i les que existeixen a Empúries, aquestes últimes molt més properes en la Història però amb connotacions clares respecte de les construccions i de la cultura en general.
    També haig de reconèixer la meva ignorància de la composició del Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb mitja dotzena de seus, entre les que es troba Olèrdola.
    Hem de donar les gràcies més sinceres a tot l’equip del seu conjunt monumental per les atencions i explicacions que van tenir amb tots nosaltres. Sóc dels que pensen que és un gran encert convertir la zona de la muntanya d’Olèrdola en un parc natural, perquè suposa la protecció de l’entorn, una millora en la seva conservació i una major esperança que el coneixement històric i arqueològic podrà ser conegut per generacions presents i futures. Un parc natural sempre significa més respecte per la natura i, encara que sigui bastant tard ( sembla que va ser en 1992 quan es va declarar així), que sigui benvingut .
    M’ha semblat un bon lloc per fer una sortida escolar, però també a nivell familiar ja que és interessant per la seva situació geogràfica, com assentament de diferents pobles i cultures, un punt de veritable defensa natural i un talaia amb excel•lents vistes.

  3. Enviat el dia 24-04-2010 a les 17:49
    La sortida que varem fer a Olèrdola m’ha fet pensar en diverses aplicacions a l’aula per una banda en la visita a les runes, molt interessant, però que ha de ser dins d’un dels tallers que preparen en el propi museu o molt ben preparada prèviament perquè els alumnes puguin entendre i imaginar-se que hi havia en aquella muntanya i com va evolucionar al llarg del temps.

    Per altra banda he pensat en la possibilitat de treballar la sortida circular que varem fer nosaltres amb els meus alumnes de 3er ESO, buscant elements que inclouríem dins dels tres sectors econòmics, en el sector primari les vinyes…, en el sector secundari els forns de calç… i en el sector terciari el museu… Parlaríem de qui ocuparia cadascun d’aquestes activitats (qui treballaria i qui se’n beneficiaria…) i quina transformació del territori suposaria en cadascun d’ells i quines mostres tenim en l’actualitat per poder-ho veure.

  4. Maria del Roser Canela
    Correu electrònic
    Comentari Hola, Jo sóc de català, així que se’m fa una mica difícil trobar una aplicació de les sortides a la meva matèria. Tot i així, penso que de totes les sortides que hem fet durant el curs, la més adient potser seria aquesta. La meva proposta seria utilitzar l’organització del poble d’Olèrdola segons la classe social (és molt gràfica) per explicar o per recordar els diferents tipus de literatura medieval lligades a cada estament social. Com a apunt final, el curset ha estat molt bé. Si puc el tornaré a fer l’any vinent. Maria del Roser Canela

  5. Bé,
    Més val tard que mai… i per això em disposo a fer un agregat a la proposta tan magnífica que vam dur a terme a Olèrdola… Afegit en el sentit d’ubicar o complementar la dita empresa amb una visita a la caseria i bodegues de Viladellops també en el terme municipal dOlèrdola però a la carena est d’on es troba el castell. Bé, no té molt secret arribar-hi perquè tot seguint la C-15 a mà dreta direcció Vilafranca trobem el trencall, però cal afegir possibles activitats que es deriven d’una visita que amaga sorpreses i de les grosses! Evidentment, en terres catalanes, no cal descobrir el valor d’una bodega -la de Viladellops, és clar- que té actualment, a més, entre els seus productes un dels millors vins blancs de l’escena nacional. No satisfets amb això caldria esmentar la capella dedicada a sant Joan del segle XII i d’estil romànic, la mateixa finca del marquesos Desvalls que exploten totes les terres circumdants per aconseguir els caldos vinícoles, la documentació que la família tresoreja des del segle XII o potser des de que hi ha constància del poble, o sigui el 976…. o tanmateix la caseria veïna anomenada coherenment l’Altrabanda…..
    Bé, com podeu veure m’hi he entrentingut per fer més atractiva una futura visita (de caire històric, vitivinícola, geogràfic, etc…) en aquesta zona per on, per cert, hi passava un “antic camí de Sitges a Vilafranca que contornejava Ribes, entrava al terme d’Olivella i pujava pel torrent de les Carreteres. Aquest fondal, més enllà de Viladellops, passa per la caseria de Can Trabal, sota el puig de Papiol i ja a prop del límit del terme amb el d’Avinyonet.”, extracte de l’Enciclopèdia Catalana…
    Arreveure i gràcies per tot!!
    Xavi

  6. Ens ha agradat molt la sortida que ens heu preparat, ha estat d’allò més complerta.
    Gràcies a ella, ens hem adonat de la importància d’Olèrdola en tots els seus vessants (històric, natural, paisatgístic,etc.) i podem transmetre al nostre alumnat aquesta singularitat que tenim tant a prop i, a vegades, molt desconeguda.
    Fins un altra.

  7. Fem un herbari ?
    INTRODUCCIÓ:
    Les Ciències Naturals es poden (i s’han) d’estudiar al camp. Una bona sortida és la que vam fer a Olèrdola (encara que es pot apofitar qualsevol altra). Els diferents nivells de vegetació d’un bosc o un paisatge vegetal difícilment poden ser produïts i vivenciats amb una explicació teòrica.
    La introducció de l’alumne en el món vegetal del Garraf, comporta un nou descobriment per a ell. Les plantes, que fins ara no havien captat la seva atenció, passen a ser elements importants dins la seva vida i si més no, una possible inclinació pel futur.

    OBJECTIU:
    Iniciar els alumnes en tècniques de treball que comportin una sèrie continuada d’esdeveniments periòdics.
    Adonar-se que si no se segueix meticulosamnet el treball començat pot perdre’s tot el que s’ha fet.
    Conèixer la vegetació del nostre voltant. El Garraf.

    MATERIALS:
    Fulls de diari o unes revistes velles de paper no satinat.
    Carpeta gran que es pugui lligar amb betes o amb gomes.
    Paper de diario, millor encara, paper d’estrassa.
    Una premsa , o dues fustes amb pes damunt.
    Paper, com d’utilitzat per embolicar el pa, de color blanc
    Fitxes de tamany entre tarja i mitja quartilla.
    Paper transparent adhesiu tipus “airon-fix”.
    LLibres d classificació.
    LLapis.
    Tissores de podar.

    L’EXPERIÈNCIA.
    Si volem fer un herbari:
    LA RECOLECCIÓ
    Hem d’agafar les plantes el més completes possible.
    En el cas d’arbres i arbusts, caldrà tallar només un brot o una branqueta amb unes tissores de podar, per no fer una ferida excesiva.
    Hem d’anotar clarament el lloc, la data.l’altitud aproximada i les característiques de l’indret: solana, obaga, humit o sec, bosc o platja, conreu o caní…
    La millor època és la primavera o començant l’estiu, atès que quasi bé totes les espècies es troben florides i amb fruit, condicions indispensables per a una bona classificació.
    La sortida no ha de ser molt llarga, per evitar que els exemplars no es penseixin. Es aconsellable mitja jornada.
    L’ ASSECAT
    La classificació és convenient fer-la al mateix momernt de la recol·lecció o bé en arribar a classe, atès que les flors es troben fresques i en el millor moment.
    Una bona classificació comporta:
    Regne
    Tipus
    Classe
    Ordre
    Família
    Gènere
    Espècie

    Col·locarem les plantes enmig del paper que farem servir per a assecar-les, deixant-les en la forma definitiva que volem que tinguin després d’assecar-se, per a la observació posterior del màxim nombre de detalls.
    Ho posarem tot seguit, apilades, a la premsa o amb una fusta o llibres apilats.
    Hem d’anar canviant el paper assecant fins que estiguin ben seques.
    LA COL·LECCIÓ DEFINITIVA
    A mesura que es vagin traient les plantes de la premsa. es col·loquen dins un doble foli, que haurem fet tallant el paper blanc (no hi posarem cel·lo no cap tipus d’adhesiu).
    Dins també hi ha d’haver la fitxa amb la classificació mínima que decidim. A més a més: la localització, ambient, altitut i data de recollida.
    L’herbari ha de tenir un cert ordre (per famílies, alfabèticament…)
    A QUI VA ADREÇAT
    Creiem que pot anar adreçat a qualsevol nivell de primària i també a secundària.Per això caldra diferenciar la dificultat d’alló que volem obtenir dels alumnes.
    Formes de les fulles, colors de les flors, per famílies, per famílies d’un mateix ordre….

    APROFITANT LA PRIMERA SORTIDA AL MOLL…
    Podríem recol·lectar algues
    Aquestes algues filamentoses i unicel·lulars es conserven en formol al 10% les altres cal:
    Dipositar-les planes damunt una cartolina o fitxa. Això ho farem dins d’aigua.
    Prensar-les, canviant moltes vegades els fulls d’entre les cartolines però mantenint aquestes.
    Assecar les algues amb les cartolines.
    Entre les cartolines posar-hi un troç de roba fina per a la conservació definitiva.
    A QUI VA ADREÇADA AQUESTA ESPERIÈNCIA:
    Pot anar adreçada als alumnes a partir de 6è..

  8. Hola a tots i a totes,

    La sortida per Olèrdola va ser fantàstica i molt adequada per fer-la amb els alumnes de primària. De tot el que vam veure i visitar (per cert, molt interessant el conjunt del Castell), m’he quedat amb el tema de les barraques. He preparat un petit resum (basant-me en les publicacions del Grup Barraquer “El Drac Verd de Sitges”) i també us proposo recursos web i altres documents perquè vosaltres pugueu ampliar el tema tant com vulgueu.

    En el recorregut que vam fer vam veure dues barraques, però només a la zona d’Olèrdola se’n poden trobar setze (o més); i no parlem de tot el Garraf, on se’n poden visitar unes quatre-centes i escaig. A tot Catalunya, el grup barraquer El Drac Verd de Sitges en té catalogades més de quatre mil i de ben segur que encara en queden milers més per inventariar.

    Les barraques de pedra seca són construccions que es van erigir majoritàriament en els segles XVIII, XIX i XX (inicis) per aixoplugar els pagesos i pastors i protegir-los a ells i al seu bestiar de les inclemències del temps (fred i calor), desar-hi els estris del camp, els aliments, la llenya seca i, fins i tot, per cuinar-hi. Podem trobar aquestes construccions a la majoria de comarques catalanes riques en pedra, així com al llarg de tota la conca mediterrània (Balears, França, Itàlia, Marroc, Grècia…).

    La principal característica d’aquestes edificacions és que estaven construïdes muntant pedra sobre pedra sense l’ajut de cap altre material d’unió (argamassa, fang o ciment). Perquè no es moguessin s’hi col•locaven falques de pedra, aconseguint així una completa immobilitat.

    A tot Catalunya trobem diverses tipologies i formes constructives de barraques. Majoritàriament aquestes construccions es coneixen com barraques de vinya. Tot i així, a les comarques pirinenques les anomenen cabanes de pastor; a les Garrigues i a l’Urgell cabanes de volta i al Garraf i al Penedès reben diferents noms. Per exemple, a Vilanova se les coneix com mulasses, a Olesa de Bonesvalls mojoies i a la Bisbal del Penedès cocons.

    Però a més a més de les barraques de vinya, a les comarques del Penedès i del Garraf trobem altres tipus de construccions de pedra seca com: marges, forns de calç, parets, cisternes, pous d’aigua, fonts,basses i altres.

    Si us interessa aprofundir en el tema de les barraques de vinya i d’altres construccions de pedra seca podeu fer-ho consultant les següents adreces web:

    http://www.catpaisatge.net: Grup barraquer ‘El Drac Verd de Sitges’ (2009). “Resum estadístic de 4200 barraques de Catalunya”. Vª Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni de pedra en sec als Països Catalans (Palma de Mallorca). (comunicació que resumeix les diferents tipologies de barraques catalogades pel Drac Verd de Sitges amb imatges i croquis).
    http://www.coordinadorapedraseca.org

    http://www.ravalnet.org/ (web sobre les barraques de Subirats i possibilitat d’altres enllaços interessants sobre el tema).

    Per informació específica del Garraf podeu recórrer al llibre publicat pels membres del Grup Barraquer “El Drac Verd de Sitges”, que podeu trobar a les biblioteques de la Diputació:

    • Artigas, R.; Camps, A.; Pascual, J. (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, Ed. Ajuntament de Sitges.

    Aquest tema és interessant que el puguem explicar als nostres alumnes ja que es tracta d’una mostra d’assentament humà que cal preservar i conservar, doncs forma part del nostre patrimoni històric i cultural. Tots nosaltres sabem la importància que té conèixer i estimar el nostre entorn a l’hora de defensar-lo i protegir-lo.

    Ah! Si algú està interessat o interessada en fer una xerrada als seus alumnes sobre les construccions de pedra seca, els membres del Drac Verd de Sitges, prèvia cita, s’ofereixen voluntaris!

    Bones vacances i fins la propera!

    Carme

  9. Hola a tots i totes:
    La sortida a Olèrdola va resultar entretinguda i aleccionadora, també impactant pel que fa a la visita del conjunt monumental i, en concret, a la cisterna feta en roca viva. Haig de reconèixer la meva ignorància respecte de les cultures antigues però dintre del meu desconeixement crec que hi ha bastant relació entre les restes d’Olèrdola i les que existeixen a Empúries, aquestes últimes molt més properes en la Història però amb connotacions clares respecte de les construccions i de la cultura en general.
    També haig de reconèixer la meva ignorància de la composició del Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb mitja dotzena de seus, entre les que es troba Olèrdola.
    Hem de donar les gràcies més sinceres a tot l’equip del seu conjunt monumental per les atencions i explicacions que van tenir amb tots nosaltres. Sóc dels que pensen que és un gran encert convertir la zona de la muntanya d’Olèrdola en un parc natural, perquè suposa la protecció de l’entorn, una millora en la seva conservació i una major esperança que el coneixement històric i arqueològic podrà ser conegut per generacions presents i futures. Un parc natural sempre significa més respecte per la natura i, encara que sigui bastant tard ( sembla que va ser en 1992 quan es va declarar així), que sigui benvingut .
    M’ha semblat un bon lloc per fer una sortida escolar, però també a nivell familiar ja que és interessant per la seva situació geogràfica, com assentament de diferents pobles i cultures, un punt de veritable defensa natural i un talaia amb excel•lents vistes.

  10. Hola a tots,

    Igual que els meus companys opino que va ser una sortida molt ben organitzada, profitosa i motivadora . Gràcies Andreu pels teus comentaris.
    És ben cert que moltes vegades anem a buscar més lluny, el que tenim ben a la vora. L’oferta del Castell d’Olèrdola pot ser molt enriquidora i motivadora pels meus alumnes de cicle superior de primària.
    Salutacions,

    Tuli

  11. En la última sortida de dissabte, vam poder veure els voltants d’Olèrdola i el conjunt monumental.
    Aquesta sortida es pot adaptar a Ed. Infantil, fent una visita al castell o un taller adaptat a l’edat dels nens/es i un petit tomb pels voltants.
    Pensem que es podria aprofitar aquesta sortida per treballar els diferents habitatges, ja que al llarg de la sortida podem veure diferents cases/edificacions que la gent feia servir per viure com ara coves,mulasses, castells,masies, cases…
    Després de la sortida i després d’una conversa sobre el que hem vist a la sortida, es podria fer a P5 una fitxa on hi haguessin les fotos de les edificacions que hem vist a la sortida i altres cases de l’actualitat. L’activitat consistiria en que encerclessin els habitatges que han vist al llarg de la sortida i que escriguin el seu nom. A P4 es pot fer la mateixa activitat sense que posin el nom de les diferents cases que s’han vist.
    Les fotos de les cases que hem vist a la sortida les podeu veure en el següent enllaç: http://bit.ly/dpmmfD

    Fins la propera sortida!

  12. Estem molt contents de la nostra trobada a Olèrdola amb vosaltres i que us hagi servit per conèixer una mica més la complexitat de l’ocupació humana d’Olèrdola. Les possibilitats com veieu són moltíssimes. Totes les experiències que puguin tenir els nois i noies en aquest marc natural i arqueològic, més si són vivencials, aquestes no s’obliden mai.
    Gràcies a tots.

    Fins aviat

  13. Jaime Sebastian.

    Hola a tots,

    Jo el que més destacaria d’aquesta sortida, és la connexió que l’alumne pot experimentar amb la història d’aquesta comarca. És impressionant com el visitant d’Olèrdola connecta amb el passat d’aquestes terres. La implicació durant tot el recorregut és total, gràcies a unes intal.lacions i a un equip fenomenals.

    Des del punt de vista del medi ambient, podem treballar l’impacte que pateix un bosc després d’un incendi, i les repercussions que té aquest sobre l´entorn natural, l’economia del lloc, així com el perill de pèrdua de la riquesa arqueològica que aquest amaga.

    Fins la propera companys. Gràcies.

  14. Hola a tothom!!

    La sortida de dissabte, tot i que ja coneixíem la zona, ens va semblar molt enriquidora tant per les aportacions de l´Andreu com per la visita guiada pel castell.

    Hem trobat especialment interessant la reproducció de la balma que han fet. Poder treballar la prehistòria d´una manera vivenciada és una idea que pot anar molt bé pels nostres nens i nenes d´infantil. Elaborar i manipular pigments naturals per crear pintures rupestres pot ser quelcom molt engrescador pels més petits. Saber que podem disposar d´aquest recurs tant a prop de l´escola ens està animant a treballar aquesta època amb els nostres alumnes.

    Moltes gràcies i fins la propera!!

    Montse i Mercè.

  15. Doncs sí, una sortida “completa”: caminar, baixar, veure, beure, conèixer, pujar, documentar-se…

    I propostes per treballar amb la canalla, per aprendre tots plegats, un munt.

    Un apunt més de bibliografia (és que els forns de calç m’han semblat molt i molt interessants):

    —– Moliners, calcinaires i pouaters. Un passeig per la Cubelles preindustrial. Albert Tubau i Garcia. Ajuntament de Cubelles i Institut d’Estudis Penedesencs, 1999.

    Seguim!

  16. Re bon dia, Andreu i tothom.

    Acabo d’actualitzar el bloc, i concretament aquesta pàgina, que ens dóna un punt de partida magnífic, d’acord amb els objectius de l’activitat.

    Ja tinc les botes a punt, la càmera fotogràfica, el quadern de notes i moltes, moltes ganes de tornar a trepitjar aquesta part del Territori (penso en passades i futures sortides amb la canalla).

    Ara… els bastons, el que són els bastons, i el plàstic, el que és el plàstic (suposo que esmorzarem en una zona obaga, i per això ho dius) em temo que no els portaré; explicació, excusa, o el que volgueu: no em vull ni imaginar cinquanta alumnes amb bastons per aquestes terres que tants moments de pau i de guerra han vist!

    Bé, que em deleixo per ser dissabte… Gràcies, Andreu!

    Josep-Ramon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s