A Can Grau i La Mola (massís del Garraf)

Dissabte, 6 de març de 2010

Des de l’escola de natura de Can Grau (a Olivella) ens dirigim al puig de la Mola, tot observant la flora, les formacions calcàries i les manifestacions de la fauna d’aquesta zona del massís del Garraf.

Després de l’ascens desfem el camí, ara passant per l’avenc de l’Esquerrà, per tornar al lloc de partida.

Aquí podeu afegir les aportacions a aquesta activitat.

I, mostra fefaent, cliqueu.

I, més mostra. Gràcies, Tuli,

18 comentaris

18 thoughts on “A Can Grau i La Mola (massís del Garraf)

  1. Hola noies i nois, som la Marta Ferrer i la Carme López. Després de rumiar i rumiar i d’enviar fallidament unes quantes aportacions, finalment, aquí teniu la nostra. Pensant amb les característiques del nostre alumnat, desconeixedor del medi natural que tant a la vora tenen, creiem oportú de fer una activitat prèvia a la sortida d’Olivella. Amb això pretenem familiaritzar-los amb el lèxic específic de l’àrea de Ciències Naturals. En aquesta activitat els proporcionem una llista de paraules de les quals han de buscar la seva definició i així elaborar un glossari. Durant la sortida anirem comentant el vocabulari i els alumnes el complementaran amb dibuixos i fotografies.

    GLOSSARI

    Avenc: m. Cavitat natural subterrània formada per pous i galeries. Una boca o obertura comunica l’interior del primer pou amb l’exterior. Castellà: f. Sima.

    Calcària: f. Roca d’origen sedimentari formada principalment per carbonat de calci. Castellà: f. Calcarea.

    Carena: f. La línia més alta que separa les dues vessants de muntanya. Castellà: f. Carena.

    Carst: m. Paisatge característic de massissos calcaris en els que la roca ha patit un procés d’erosió química anomenat carstificació. D’entre les formes del modelat càrstic trobem els rasclers. Les dolines i els avencs. Castellà: m. Carst.

    Cova: f. Cavitat natural subterrània en la que predominen les galeries horitzontals per sobre dels pous. Castellà: f. Cueva.

    Descalcificació: f. Procés d’eliminació del carbonat de calci d’una roca degut a l’acció erosiva química de l’aigua carregada amb àcid carbònic. Castellà: f. Descalcificación.

    Dissolució: f. procés químic pel qual una substància es dispersa en una altra donant lloc a una solució. Castellà: f. Disolución.

    Dolina: f. Depressió arrodonida i tancada formada com a conseqüència de la dissolució de la roca calcària de la seva superfície. Castellà: f. Dolina.

    Espeleologia: f. Activitat científica que, mitjançant tècniques esportives, explora i estudia les cavitats subterrànies. Castellà: f. Espeleología.

    Esquist: m. roca silícia d’estructura fullada. També anomenada llicorella. Castellà: m. Esquisto.

    Estalactita: f. Formació calcària cilíndrica o cònica que penja del sostre de les cavitats subterrànies. Castellà: f. Estalactita.

    Estalagmita: f. Formació calcària cilíndrica o cònica formada al sòl de les cavitats subterrànies. Castellà: f. Estalagmita.

    Fòssil: m. Resta d’un organisme o traça de la seva activitat que ha quedat incorporada dins d’una formació geològica. Castellà: m. Fósil.

    Galeria: f. Conducte subterrani de desenvolupament horitzontal. Castellà: f. Galería.

    Màquia: f. Formació vegetal densa i ombrívola dominada per arbusts alts de fulla dura i persistent. Castellà: f. Maquia.

    Pedrera: f. Mina a cel obert d’on s’extreuen roques. Castellà: f. Cantera.

    Pou: m. Conducte subterrani de desenvolupament vertical. Castellà: m. Pozo.

    Rascler: m. Conjunt de canals i estries a ala superfície de la roca i que forma part delmodelat càrstic. Castellà: m, *Rascler.

    Terra rossa: f. Argila rogenca que resulta de la dissolució química de les calcàries. Es troba en els alvèols i les estries de les roques així com recobrint les dolines. Castellà: f. Tierra rubia.

    Vall: f. Depressió allargada i relativament ampla, definida per la convergència de dos vessants i que és recorreguda, o ha estat recorreguda, per un curs d’aigua o una glacera. Castellà: m. Valle.

    Margalló: m. Palmera autòctona de la família de les arecàcies, pròpia de comarques marítimes, que presenta manyocs densos de fulles molt dividides, que s’empren per a fer escombres, sàrries, estores, etc., i fa dàtils de color vermell fosc (Chamaerops humilis). Castellà: m. Palmito, margallón.

    Bruc: m. arbust i mata del gènere Erica, de la família de les ericàcies, de fulles petites i dures, com el bruc boal (Erica arborea) i el bruc d’escombres (E. scoparia). Castellà: m. Brezo.

    Arboç: m. Arbret perennifoli, de fulles planes i de flors blanques, de corol·la en forma d’esquella, els fruits del qual són les cireres d’arboç (Arbutus unedo). Castellà: m. Madroño.

    Romaní: m. Mata aròmatica de la família de les labiades, de fulles linears, amb els marges revoluts, i flors d’un blau clar, pròpia de les brolles mediterrànies (Rosmarinus officinalis). Castellà: m. Romero.

    Alzina: f. arbre del gènere Quercus, de la família de les fagàcies, de fulla sempre verda i coriàcia, com l’alzina de fulla curta, pròpia de climes continentals (Quercus ilex ssp. Ballota) i l’alzina de fulla llarga, de fusta dura, densa i resistent, que forma boscos característics de la terra baixa mediterrània (Quercus ilex ssp. ilex). Castellà: f. Encina.

    Abocador: m. Indret per on s’aboca alguna cosa. Castellà: m. Vertedero.

    Xoriguer: m. Ocell de la família dels falcònids, d’uns 34 centímetres, amb el plomatge tacat al mantell i una ampla banda negra a la cua (Falco tinnunculus). Castellà: m. Cernícalo.

    Tòtil: m. Gripau petit i rabassut, de la família dels discoglòssids, caracteritzat pel fet que el mascle porta els ous de la posta embolicats a les potes posteriors (Alytes obstetricans). Castellà: m Escuerzo.

    Salamandra: f. amfibi urodel de la família dels salamàndrids, ovovivípar, de pell llisa negra amb taques grogues amb glàndules secretores de substàncies tòxiques, i al qual s’atribuïa la qualitat de poder viure dins el foc (Salamandra salamandra). Castellà: f. Salamandra.

    Plançó: m. arbre jove, encara amb aspecte d’arbust. Castellà: m. Plantón,

    Serp (blanca): f. Nom comú que hom dóna als rèptils de la família dels ofidis. Castellà: f. Serpiente (blanca).

    Bibliografia:

    Diccionari Manual de la Llengua Catalana de l’IEC.
    Diccionari Multilingüe de l’Enciclopèdia Catalana.
    Traductor automàtic del web de la Generalitat de Catalunya.
    Internostrum.es
    Gran Enciclòpedia Catalana.

  2. Hola a tothom,
    La sortida d’Olivella va se força interessant, tot i el fred vent.
    Trobo interessant també, abans o després de fer aquestes sortides de consultar la web de l’icc, l’intitut cartogràfic de catalunya (www.icc.es), en aquesta web podem trobar molt materials quye poden ser molt útil a l’aula, a nivell de secundària sobretot. Podem trobar mapes per treballar corbes de nivell, topònims (també útils a assignatures de llengua) i a nivell d’història també pot ser molt útil la cartoteca. No és que vulgui fer propaganda daquest servei, però el trobo realment interessant.

    ZAida

  3. Hola a tothom,

    la sortida del dissabte 6 de març des de Can Grau fins al Puig de la Mola va ser molt maca, però pel desnivell i la durada del recorregut la veig més adequada pels alumnes de cicle superior de primària, encara que amb els altres cursos es podria adaptar escurçant-la.

    Mentre fèiem el camí i trobàvem diferents elements naturals (plantes, rastres d’animals, fòssils, roques…) pensava que amb els nostres alumnes (5è i 6è) podríem treballar l’observació i lectura atenta d’aquests indicis de vida a la muntanya. Per fer-ho, hauríem de fer un treball previ a l’aula sobre les petjades i els rastres dels mamífers més presents en el massís del Garraf (porc senglar, guineu, fagina, geneta, mostela, toixó, esquirol, ratolí de camp). Una vegada al camp, els alumnes haurien d’anotar i dibuixar els diferents rastres que anessin trobant i, fins i tot, podrien agafar mostres (excrements, pinyes rosegades, pels…) per l’aula de ciències. Posteriorment, de nou a l’escola, trauríem les conclusions entre tots i totes i realitzaríem un mural amb les imatges dels animals, el seu nom científic i el comú, el dibuix de les seves petjades i rastres (excrements) i informació sobre la seva alimentació i hàbits, emprant diferents fonts (llibres de text, Internet, enciclopèdies, diccionaris…). També es podria treballar el tema dels ecosistemes i les cadenes tròfiques.

    D’altra banda, quan vam arribar a dalt del Puig de la Mola i vam poder contemplar aquelles meravelloses vistes, vaig pensar que amb els alumnes de 5è de primària podríem treballar la lectura i el reconeixement dels diferents elements del relleu (serralades, moles, cims, penya-segats…). Per fer-ho, i havent-ho treballat prèviament a l’aula, haurien de dibuixar el paisatge assenyalant els elements antròpics, biòtics i naturals en els diferents plans (primer pla, segon pla…) i anomenant-los (pedrera, urbanització, Serralada Litoral, Serralada Prelitoral, Serralada Prepirinenca…). Una vegada a l’aula haurien de descriure el paisatge i reflexionar de quin tipus es tracta (natural o humanitzat) i per què. Aquesta activitat la podríem ampliar utilitzant les brúixoles o els GPS i fent-los-hi situar les formes de relleu (Nord –Sud – Est – Oest).

    A reveure,

    Carme

  4. Hola a tots,

    Fa molts dies que penso en vosaltres però encara no havia trobat el moment…
    A dalt de tot del Puig de la Mola se’m va acudir que aquesta sortida podria aprofitar-se també, en l’àrea d’educació visual i plàstica.
    La meva proposta didàctica està adreçada als alumnes de cicle superior de primària.
    Previ a la sortida: Estudi de la vida i obra de Joaquim Mir.
    Durant la sortida: Observació del paisatge: color, elements, forma, textura, llum, que sugereix als nostres sentits,…
    Captar amb la càmera algun dels aspectes observats per la seva posterior reproducció.
    Recollir mostres de plantes, de fòssils, de roques,…

    A l’aula:
    Poemes, acròstics, cal.ligrames sobre els sentiments que ens ha inspirat el paisatge.
    Pintura: Interpretació del paisatge a l’estil de Joaquim Mir( taques amb esponges, retoladors,..)
    Collage: Interpretació del paisatge (retalls de revistes, retoladors)
    Grafit: Dibuix del natural. Observació i reproducció d’algunes plantes representatives(margalló, garric,mata,…). Previ: treball de textures amb grafit.
    Salutacions,
    Tuli

  5. Hola a tothom!!
    Just un dia abans de trobar-nos de nou he entrat al bloc perquè fa dies que vull aportar el meu granet de sorra i no trobo mai el moment. La sortida de la Mola la vaig trobar molt interessant i entretinguda (encara que pujant me´n vaig adonar de que els anys no passen en va però que els temps de la “vella xiruca” no s´obliden). Un cop a dalt no vaig ser capaç de recordar la darrera vegada que hi havia estat però el sol fet de gaudir de nou d´aquella vista ja va valer la pena. Em va sobtar molt saber que ens trobàvem a l´encreuament de tres comarques. Això, suposo que per associació d´idees, em va portar un dubte que suposo que algú de vosaltres em podrà respondre. És només una curiositat. Hi ha un punt, al qual vaig pujar fa temps des del Mas de l´Artís en direcció al Pic de l´Àliga, que s´anomena “Les Tres Partions” (no sé ben bé com s´escriu)i em van dir que dividia tres termes municipals. Algú sap quins són? Fa dies que hi donem voltes i no acabem de
    veure-ho clar. Bé, demà en parlem!!

  6. EL NOSTRE KARST
    Àmbit de la proposta didáctica:
    Activitat dirigida a alumnat de 4 ESO, de la optativa de Biologia-Geologia, i transversalment amb la optativa de Física i Química. ( Normalment hi ha molt alumnat coincident en ambdues matèries optatives)
    Activitats prèvies a l’ aula:
    Material necessari:
    Llibres de text de Geologia i de Química
    Taula periódica
    Productes químics implicats
    Mostres de diferenst tipus de roques, especialmente de calcàries
    Fotos i/o documentals de diferents procesos karstics
    Mapa espeleológic comarcal
    A Biologia –Geologia:
    • Tipus de roques
    • Roques calcàries. Visualització i identificació de les mateixes
    • El procès de karstificació
    • Exemples comarcals de zones karstiques
    A Física i Química
    • Substàncies químiques implicades en el procès de karstificació
    • Visualització de les mateixes
    • Reaccions químiques que s’ hi produeixen, formulació, igualació i identificació dels reactius i dels productes de cada una.
    L’itinerari:
    Can Grau i voltants, dins el Parc Natural del Garraf
    L’horari:
    Sortida de l’ IES a primera hora del matí ( 8:00 o 8:30), per tal d’ arrivar a Can Grau al voltant de les 9:00.
    Sortida de Can Grau: 13:00 per arrivar a l’ IES a les 14:00
    Logística:
    El transport: Autocar
    Activitat pràctica: Taller sobre el karst a Can Grau, amb:Identificació del procès “ in situ”, en un itinerari pels voltants. Visualització de marques, forats, avencs…provocats per l’ aigua a les roques calcàries.
    Cal portar:
    Sabates per caminar bé. Bosses per guardar mostres de roques
    Llibreta de notes. Llapis, goma, colors

  7. Hola a totes i tots,

    Jo també sóc nova al grup de tastets i i em bé molt de gust caminar per aquesta part del territori tan proper i gaudir d’aquests paisatges extraordinaris, per exemple el de can Grau i la Mola.

    La meva proposta: Excursió per a grups de la ESO, es centraria en el conjunt del paisatge. A través d’un itinerari per grups (Partint de la observació, classificar i la interpretar aquest paisatge. Prèviament es podrien consultar llibres de vells/actuals viatgers (geògrafs, naturalistes)

    Observació: Impressions, característiques, elements del paisatge ( vegetació, geologia…). Intervenció humana
    Quadern de camp: notes o bé fitxes sobre tipus de sòl, roques, fauna, vegetació.., recollida de mostres
    Interpretació: a partir de les dades obtingudes elaborar conclusions

    OBJECTIUS

    . Explorar i descobrir el paisatge
    . Captar els trets més significatius
    . Explicar un grup a l’altre el que han observat i les seves conclusions
    . Contrastar la informació i interpretació de cada grup
    . * També es pot orientar la sortida a un tema concret: estudi de flora, geologia…

    En fi que hi han moltes possibilitats.

    Materials:

    Mapa topogràfic
    Bruixòla
    Càmera fotogràfica
    quadern de notes….

    Salutacions

    Alba Molas

  8. Hola!
    Després de la visita a Can Grau que vam fer l’ altre dia, ens hem plantetjat la possibilitat de treballa-ho amb el nostre alumnat. Per exemple, amb nens/es de P-5 i CI es podria fer un treball previ a partir del conte “Així és el parc natural del Garraf”, editat per la diputació de Barcelona. Posteriorment podem fer una sortida a Can Grau per observar la vegetació i reconèixer el margalló com a una de les plantes autòctones de la nostra comarca.
    Amb l’alumnat de CM i CS triem el conte “La Xara i el Pau i l’àliga perdiguera”,amb el que fem un treball de vocaburari previ,com per exemple parlar de que és un avenc. El dia de la sortida podem intentar pujar al puig de la Mola, vèrtex de les tres comarques. Pel camí podem observar com la roca calcària ha creat un paisatge ric en formes càrstiques: avencs, dolines i rasclers.
    Fins aviat!

  9. Hola a tots i totes,
    Si deixem de banda la sortida del primer dia, podem dir que hem fet la primera sortida pel Garraf, al Puig de la Mola, a la serralada litoral per tot el sistema costaner. És el primer cop que he accedit a un dels sostres comarcals del Garraf.
    Hem d’agrair les atencions prestades per la gent de Can Grau, l’escola de natura que convè tenir-la en compte per dates properes, del final de curs o a l’estiu. Gràcies també al “nostre guia particular” durant el trajecte cap a la Mola. Per a mi ha estat una sortida agradable i entretingunda, he trobat un camí típicament calcari, com correspon a les montanyes del Garraf i ha sigut curiós trobar-te en un punt de divisió de tres comarques. A més les panoràmiques del Puig de la Mola presenten, respecte de les sortides de l’any passat, unes vistes panoràmiques cap a l’interior molt maques. Fins dissabte vinent.

    Salutacions a tothom

    Jesús Martos

  10. Hola a tots,
    Sóc nova als Tastets, però la veritat és que estic molt contenta de ser-hi.
    La primera sortida, tot i que el dia no acompanyava, em va semblar força bonica i em va fer sentir com si allò que veia no fos del meu poble: sóc de Vilanova i no havia anat mai fins la punta’l moll.
    Quan a la segona sortida voldria dir que, a part del bon dia i del bon clima que es respirava entre la gent i l’amic caní que hi venia, va agradar-me pujar a La Mola i divisar des d’allí tres de les nostres comarques. No em va agradar tant, però, veure les branques i matolls tallats i deixats de la mà de Déu com si fossin pires a punt d’encendre. M’agradaria saber el motiu d’aquesta deixadesa.
    Pedagògicament dir que jo, des de l’àrea de Llengua castellana i Literatura, treballaria la descripció del paisatge (més endavant ja parlaré una miqueta més de com fer-ho, ja que aquest tema es podrà aplicar a qualsevol de les sortides). Tanmateix em faria por emportar-me els alumnes (faig 3r d’ESO) per aquells camins i, sobretot, a prop de l’avenc de l’Esquerrà.
    Fins el dia 20.

  11. La sortida a Olivella per mi fantàstica! (Tot i el mareig i la por en el autocar…)
    Crec que en els INS podem treballar ecosistemes, flora i fauna de la zona i fins i tot fitoparàsits (algú em pot dir com penjar una foto??, el grup que ens vam “perdre” vàrem trobar un pi amb una formacio arrodonida en una de les branques causada per un fong, prometo quan la inspiració me torni explicar-ho millor) i geològicament podem tractar tot el tema de meteorització, relleu càrstic, aqüifers…

    Esperant la propera. I rumiant com ensenyar-vos la foto!!

  12. He vist, després d’enviar el mail, que la fòrmula de la s té una errada tipogràfica: el interrogant que surt significa l’arrel quadrada :
    La s és doncs l’arrel quadrada del producte de 12740 per l’alçada.

    !Els problemes de no disposar del procesador de matemàtiques en tots els aplicatius!

  13. La sortida anomenada “Olivella”, ha estat molt interessant.
    Tot partint de Can Grau, seu d’una Escola de Natura, i on ens van atendre d’allò més bé, amb explicacions d’activitats que es realitzaan amb Escoles juntament a l’actuació com a “casa de colònies” que és, i ben esmorzats amb un bon cafe amb gal.letes, vàrem endegar la pujada al Puig de la Mola de 534,7 m d’alçada,a la Serra de Les Conques.A l’anomenada Torre de la Guaita, es troba el vèrtex geodèsic que marca el cim. És impressionant la vista, a cavall entre les comarques del Garraf i de l’Alt Penedés, que es divisa desde la Mola.
    És un mirador esplèndid d’aquests entorn oriental del Penedès i del massís del Garraf i s’observa a la perfecció unes serralades de suaus inclinacions, característiques d’aquest lloc.
    Durant la pujada podem observar les dolines ; la riquesa de la fauna i flora del lloc, en les que destaca l’endèmic (a Europa) Margallò.
    Camí de baixada vàrem visitar una de les peculiaritats de la zona :l’avenc de l’Esquerrà de 209 metres de fondària, amb 50 metres de primera caiguda lliure, i que segons ens vàrem comentar és una de les formes endocàrstiques més importants del massís del Garraf doncs són un viu testimoni d’una carstificació pretèrita molt important.

    Apart de per sí constitueix una bona excursió pels alumnes de Secundària, desde el punt de vista assenyalat, voldria fer una petita aportació matemàtica, que no sé si és coneguda, però trobo, força interessant i/o curiosa.

    Es pot plantejar als alumnes si saben calcular quina és la distància màxima que poden observar desde el cim de la Mola (sempre que no hi haguessin impediments no naturals que impedeixin la visió , com antenes¡, ec..)

    Com sabeu, la distància es pot trobar fàcilment a partir d’una senzilla aplicació Pitagòrica :

    s=?(12740.h), on h és l’alçada en Km.

    Així doncs podem concloure que desde la Mola podem visionar fins 82,53 Km.

    També és molt curiosa la dada de trobar els kilòmetres quadrats que veiem en totes les direccions de l’espai desde una alçada determinada :

    !!Només cal que multipliqueu , 40000 per l’alçada !! :40000.h

    Així, en el cas de la Mola : Els càlculs ens diuen que veiem 21388 Kilòmetres quadrats ! (amb un error de menys de 0,1%).

    Sempre en condicions normals de visibilitat, lògicament.

    S’obre un ventall molt ample de possibilitats quan començem -amb els alumnes- a calcular distàncies i àrees desde diferents elevacions : Montserrat, Everest, o qualsevol alçada de les que visitem.

    Salutacions a tothom!

  14. Hola a tothom,

    El passat dissabte vam fer una sortida a Olivella visitant la casa de colònies de Mas Grau, vam pujar a la Mola i vam visitar l’avenc de l’Esquerrà, descobrint així la fauna, la vegetació i altres curiositats de la zona que ens anaven explicant.

    Com a professors de llengua, considerem una sortida interessant per poder treballar el vocabulari de la fauna i la vegetació de la comarca. En aquesta sortida, l’alumnat hauria d’elaborar unes fitxes amb el nom i dibuix de les plantes i animals de la zona. I, després, haurien de buscar el nom científic que tenen fent ús de les noves tecnologies.
    Nosaltres, a l’igual que altres companys/es, també disposem d’algunes fotografies de la sortida. Com les podríem publicar/adjuntar?
    Fins a l’altra sortida!
    Adéu.
    Paco Llinares, Mila Camí, Irene Sin i Paqui Riverola

  15. La sortida que varem fer a Mas Grau va ser la manera de conèixer un recurs que tenim pròxim a nosaltres, les instal•lacions estan molt bé i ofereix un ventall de sortides molt variat des de parlar de la vegetació, fauna, geologia…

    El que a mi m’ha fet reflexionar es el que ens va comentar el monitor de la casa: la majoria de grups venen de fora i es veritat el meu IES de Vilafranca del Penedès va per la zona del Cadi a les colònies de primer d’ESO. Per tant el coneixement d’aquesta casa de colònies ens permet plantejar unes sortides curtes o colònies en un territori pròxim i a més a més en un moment de crisi econòmica la proximitat física ens ofereix un preu de Bus més baix i per tant que aquest impediment sigui menys important alhora de mobilitzar l’alumnat per que participi.

  16. Hola a tots,
    respecte a la sortida del dissabte a Can Grau i la Mola, pensem que seria adequada pel cicle superior de primària i es podria adaptar a la resta dels cicles. Concretament a l’educació infantil podríem fer el camí només fins a la roca calcària erosionada per la pluja. D’aquesta manera treballaríem el margalló, els pins i algunes plantes aromàtiques. Per portar-ho a terme donaríem als nens unes imatges i ells haurien de trobar allò que veuen a la foto durant el camí.Com a curiositat podríem mostrar els fòssils de peix i la roca erosionada. A partir d’això podríem fer l’activitat de dibuixar el que més els ha cridat l’atenció del recorregut..disposem d’algunes fotografies de la sortida, com les podríem adjuntar?

  17. Hola a tots,
    La sortida del dissabte a Can Grau i la Mola em va agradar molt. Les vistes de de dalt de la mola eren molt maques, i em va semblar impressionant la profunditat de l’avenc de l’esquerrà.
    No obstant, pels alumnes que tinc aquest curs, (un P3) la segona part de la sortida em sembla una mica perillosa i la primera part una mica dura per nens i nenes tant petits.
    Crec que el que podríem fer seria un tomb pel voltant de la casa de can grau, observar el paisatge, fer-los adonar del tipus de plantes que hi podem veure o buscar plantes aromàtiques per poder fer un herbari o una bossa d’olor.
    Fins la propera sortida.

  18. Jaime Sebastian 07/03/10.

    La sessió d’Olivella va estar molt bé. Vam ser molt ben tractats a Can Grau, on ens van ensenyar les instal.lacions, essent aquestes molt adequades. A la caminada cap al puig de la Mola vam poder contemplar la flora de la zona i el fantàstic paisatge gràcies al bon temps que va fer, on vaig tenir l’ocasió de recollir llavors, activitat aquesta última molt aconsellable en el cas de portar a l’alumnat per aquesta zona. Durant el trajecte els nostres guies i companys ens donaven explicacions sobre la fauna, la vegetació, així com de la formació calcària del terreny. Vam poder gaudir d’una vista extraordinària des de dalt del puig de la Mola, així com contemplar al nostre retorn l’avenc de l ‘Esquerrà, cova aquesta a l’aire lliure del que els nostres alumnes podrien quedar sorpresos per la seva profunditat. L’organització va ser excel·lent, i vam tenir al nostre servei un autocar per l’anada i la tornada.
    Gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s