4a Sessió. 04/03/2017. Olivella i el Garraf

OLIVELLA – BARRET DEL RECTOR – SAFAREJOS – ERMITA DE SANT PERE – CASTELL VELL – SANTA SUSANNA – COVA DE CAL MUTANER – BOSC DEL NAVÀ – SÍNIA DE CAL DURAN

Tal com us vam avançar en la darrera sessió, aquest cop us hem preparat un itinerari autènticament Garrafenc. Sortirem del nucli d’Olivella, al costat de l’Ajuntament i farem una ruta molt recomanable, tant per la seva varietat: pistes, corriols, rieres, boscos…, com pels seus punts d’interès.

Sortirem a les 9 del matí de l’Ajuntament d’Olivella. Per tal de facilitar el desplaçament i evitar que hi hagi molts cotxes us proposem trobar-nos a les 8:30 a Sant Pere de Ribes, davant de l’Escola els Costerets, on hi ha força places d’aparcament i ens permetrà distribuir-nos millor.

DETALL DE L’ITINERARI:

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16463219

PUNTS D’INTERÈS: 

(Fonts documentals “Pobles de Catalunya“, “Natura local“, “Ajuntament d’Olivella”, “Blog A les verdes i les madures de Sixte Moral”)

  • Olivella: El petit poble d’Olivella s’alça dalt d’un puig, on hi hagué el castell Nou d’Olivella, documentat des de 1264. Va començar a poblar-se a partir del segle XVII la qual cosa comportà que el 1625 es traslladés la parròquia des de l’església del Castell a la del nou nucli urbà. En l’actualitat forma un acollidor conjunt de cases de pedra, moltes d’elles modernament restaurades com a segona residència.

  • El Barret del rector: Formació rocosa que alguns investigadors han considerat com a restes d’un dolmen. Pel seu perfil és conegut amb aquest nom.

  

  • Els Safarejos i la Font del Rector: Pel que diuen, documentada ja prop del 1700 com a font del Castell Vell, és  un mina d’aigua que omple  dos antics safareigs que van ser restaurats fa uns anys. Aquesta font proveïa d’aigua la Masia del Rector. Servia per regar les feixes i hortes que hi havia, seguint el camí de retorn al Barret del Rector hi trobem un abeurador de pedra força interessant.

  

  • Esglèsia de Sant Pere del Castell: Molt a prop del castell d’Olivella hi ha les restes de l’antiga capella romànica de Sant Pere. És un edifici d’una nau de la qual només en resta l’absis, amb una finestra d’esqueixada simple, i part dels murs, obrats segurament durant el segle XII. Va ser l’església parroquial d’Olivella fins el segle XVI. Prop d’ella hi ha les ruïnes de la Masia del Rector.

  • Castell Vell: De l’antic castell d’Olivella, documentat des de l’any 992, es conserven només algunes restes dels murs, probablement del segle XI, que sembla que dibuixen una planta trapezoïdal. Les parets són de pedra poc treballada i morter d’escassa qualitat. Al bell mig hi ha un molí del segle XVIII construït amb les runes del castell. El seu domini senyorial va pertànyer al bisbat de Barcelona.

  

  • Santa Susanna: Grup de Masies ubicades molt aprop del terme dAvinyonet del Penedès. Es troba dalt d’un turó, prop de la Riera de Begues. Tot i nno estar habitada, els camps de conreu del voltant sí que estan actius i s’utilitza la masia per a desar eines, vehicles…

  • Cova de Can Muntaner: Situada a la riba dreta de la Riera de Begues. Es creu que va ser ocupada pels humans com a mínim, des de fa 7.000 anys. Degut a la proximitat amb la riera i les possibles inundacions provocades al llarg dels temps, mai s’han trobat cap mena de restes. Es creu que era utilitzada com a refugi temporal dels humans de la prehistòria.

  • Bosc del Navà i Pivens: És un indret també conegut per “bosc de la Marcel·la”, situat entre can Muntaner i la riera de Begues. Els Pivens foren plantats en el segle XVIII per la mestressa de can Suriol. La fusta i els pinyons eren un bon recurs complementari. El nom ve de la classe de pi pinyer o pi vermell. Podem veure el to vermellós de l’escorça i les grans escates en contraposició al pi blanc d’escates petites i color més clar.

  • Sínia de Cal Duran: Situada a la riba dreta de la riera de Begues, el pou de can Duran ja existia l’any 1847. En ell hi ha l’única sínia que es coneix al terme municipal d’Olivella.